Acidesa? Que no t’amargui l’estiu

17 juny, 2013 per a General, Nutrició

acidesaEntre els problemes digestius destaquen els relacionats amb la secreció àcida de l’estómac. Encara que poden aparèixer per una indigestió, normalment tenen una causa orgànica. Si no vols que et donin la llauna prova l’slow food.

Úlceres, gastritis, reflux gastroesofàgic… els problemes relacionats amb l’acidesa gàstrica de l’estómac sovint provoquen molèsties importants que ens impedeixen gaudir d’un bon àpat en família o de la celebració de qualsevol esdeveniment. Per evitar-los, segueix una sèrie de normes nutricionals, mastega bé els aliments i oblida’t de les presses. Canvia de mentalitat i prova l’slow food, un nou concepte d’àpat lent basat en els menjars saborosos i tradicionals en un entorn distès i relaxat, diametrialment oposat al fast food.

Malalties relacionades amb la secreció àcida de l’estómac

Tot i que l’interior de l’estómac i del duodè és molt resistent a les lesions provocades per l’àcid, degudes a l’acció dels enzims digestius que conté i que són fonamentals en el procés de fragmentació dels aliments en l’estómac, els mecanismes protectors poden alterar-se i provocar trastorns relacionats amb la secreció àcida de l’estómac, els de més incidència. Entre ells, la Malaltia per Reflux Gastroesofàgic (MRGE) se situa en primer lloc, seguida de la dispèpsia ulcerosa i de la gastropatia derivada de l’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals (AINE).

REFLUX GASTROESOFÀGIC

En què consisteix?

Aquest trastorn es produeix quan l’aliment ingerit es torna des de l’estómac cap a l’esòfag, provoca eructes repetits i sovint acompanyats de material àcid que pot irritar l’esòfag i causa acidesa i altres símptomes.

Símptomes

Es presenta amb dolor a sota de l’estèrnum i augmenta amb la flexió, la inclinació del cos i la ingestió d’aliments. A més, és més freqüent o empitjora de nit.

Mesures nutricionals

1. Menjar moderadament.

2. Disminuir el pes.

3. Evitar anar a dormir després dels menjars, dormir amb el capçal del llit aixecat.

4. Ingerir els aliments amb molta aigua.

5. Evitar aliments àcids (llimona, sodes, vinagres) i espècies picants, i també els greixos, la xocolata, la cafeïna i la menta, ja que poden provocar una pressió esofàgica baixa.

6. També recomana evitar el consum d’alcohol, begudes amb gas i tabac, per evitar lesions en la mucosa esofàgica.

ÚLCERA PÈPTICA

En què consisteix?

L’úlcera pèptica o gastroduodenal és una lesió de tipus erosiu que es localitza en la capa mucosa que cobreix l’interior de l’estómac i el duodè. El factor principal és l’alteració dels mecanismes de defensa i protectors contra el suc gàstric, encara que un dels motius principals és la presència d’un bacteri espiral i mòbil, anomenat Helicobacter pylori, que apareix a la infantesa i viu molts anys a l’interior de l’estómac, tot i que aquest bacteri provoca úlcera només en una petita proporció dels individus que pateixen la infecció (aproximadament un de cada deu). Si la lesió es localitza a l’estómac s’anomena úlcera gàstrica, mentre que si és al duodè rep el nom d’úlcera duodenal. Es considera un trastorn crònic, perquè la lesió sol aparèixer i desaparèixer periòdicament, de manera que s’alternen períodes simptomàtics o brots ulcerosos amb períodes de normalitat.

Símptomes

Els més característics són dolor localitzat en la part superior de l’abdomen i acidesa, que es percep com una sensació de cremor que puja des de l’estómac cap a l’esòfag. El dolor en l’úlcera gàstrica es localitza més en la part superior i esquerra de l’abdomen. En l’úlcera duodenal es localitza més avall i en la part dreta.

Mesures nutricionals

1. Durant els brots, la dieta ha de ser harmònica i completa i els aliments han de mastegar-se adequadament abans d’empassar-se.

2. Si abans s’aconsellava suprimir el consum d’aliments com carns de caça, xocolata o marisc, actualment només es recomana si després de menjar-ne es nota dolor o acidesa

3. El tabac, alcohol, cafè, te i begudes amb gas estan completament prohibits.

4. La ingestió de llet sol proporcionar un alleujament dels símptomes, encara que es recomana no consumir-ne més d’un litre diari, ja que com que és rica en calci, aquest mineral pot incrementar la secreció de suc gàstric i agreujar l’úlcera.

GASTRITIS DERIVADA DE L’ÚS DE FÀRMACS

En què consisteix?

Sota el terme gastritis s’agrupa la inflamació de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix interiorment l’estómac. És un trastorn molt freqüent que sol produir-se a conseqüència de la irritació que provoquen sobre la mucosa gàstrica diverses substàncies, entre les quals destaquen diferents medicaments que condueixen a la inflamació de la mucosa amb petites erosions i úlceres (analgèsics del tipus acetilsalicílic, fenilbutazona, indometacina o antiinflamatoris com els AINE i corticosteroides). L’existència d’estrès o la presència d’alguna malaltia immunològica poden precipitar-ne l’aparició. Pot ser aguda o crònica, i en aquest cas pot ser-hi durant anys o dècades.

Símptomes

Produeix sensació de cremor en la base de l’estèrnum que s’escampa cap a l’esquena i que disminueix amb la ingestió de menjar.

Mesures nutricionals

1. Quan es produeix una gastritis s’ha de fer una dieta lleugera, evitar aliments durs, com ara trossos de pa o carn, condiments picants, aliments que costen més de pair, com els greixos, l’alcohol i el tabac.

2. En canvi, es recomana ingerir aliments líquids o semisòlids com purés i farinetes, tot mirant de mastegar molt bé.

Què passa quan mengem?

No és el mateix la digestió que l’absorció o assimilació dels aliments. S’anomena digestió el procés de fraccionament de les substàncies nutritives contingudes en els aliments en unitats petites, aptes perquè la mucosa digestiva les absorbeixi.

1. En la cavitat bucal: la digestió comença a produir-se en la cavitat bucal, quan el bol alimentari es barreja amb les secrecions salivals.

2. En l’estómac: quan pren realment importància és en l’estómac, on els aliments són triturats i sotmesos a la doble acció corrosiva i desintegradora del suc gàstric: l’estómac secreta àcids i enzims, que fraccionen els aliments en partícules més petites.

3. De l’estómac al duodè: el menjar passa de l’estómac al duodè, que és la primera part de l’intestí prim, on l’àcid de l’estómac és neutralitzat i els enzims del duodè continuen digerint els aliments i convertintlos en substàncies més petites, de manera que puguin ser absorbits cap al torrent circulatori per nodrir l’organisme.

4. Pel còlon: el que no es digereix ni s’absorbeix continua el seu trajecte pel còlon i s’elimina.

Tractament farmacològic

Encara que la dieta pugui ajudar-hi, moltes vegades és necessari recórrer als fàrmacs per tractar les malalties relacionades amb la secreció gàstrica de l’estómac. Els més freqüents són els que disminueixen la secreció àcida de l’estómac i dins d’aquest grup els Inhibidors de la Bomba de Protons (IBP), que són els fàrmacs de referència per al tractament de totes les malalties relacionades amb l’àcid.

1. INHIBIDORS DE LA BOMBA DE PROTONS (IBP)

Són els fàrmacs de referència per al tractament de totes les malalties relacionades amb l’àcid. “Tots els IBP són molt eficaços i eficients per disminuir l’àcid (omeprazol, lansoprazol…). Entre ells, l’esomeprazol és la mol·lècula més nova i la més efectiva.

2. ANTIÀCIDS

L’ús d’antiàcids neutralitza l’àcid clorhídric dels sucs i redueix l’acidesa gàstrica, alhora que disminueix l’agressivitat química sobre la mucosa de la paret de l’estómac.

N’hi ha de dos tipus:

-Sistèmics com el bicarbonat sòdic, que produeix un alleujament ràpid i poc durador i amb un possible efecte rebot al cap de 30-40 minuts.
-No sistèmics com les sals d’alumini i magnesi, d’acció més lenta i duradora en el temps. El problema d’aquestes darreres sals és que les d’alumini provoquen restrenyiment i les de magnesi, un efecte laxant, de manera que cal saber combinar-les.

3. ANTIMICROBIANS

Per a les gastritis bacterianes i les úlceres provocades pel bacteri Helicobacter pylori, s’utilitzen antibiòtics com l’amoxicilina o la claritromicina amb antifúngics com el metronidazol o antiulcerosos com l’omeprazol.