Gastroenteritis infantil

28 maig, 2018 per a General, Nens

La gastroenteritis és un dels trastorns més comuns entre la població infantil, que, amb l’arribada de la calor, exigeix més atenció a causa del perill de deshidratació que comporta.

A l’Estat espanyol, els experts estimen que al voltant de 8.000 ingressos hospitalaris anuals de gastroenteritis són per rotavirus. De fet, el 100% dels nens abans dels 5 anys d’edat sofreixen almenys una infecció per rotavirus. L’inici de la gastroenteritis es dóna d’una manera molt ràpida. El seu símptoma principal i visible és la diarrea, la qual cosa comporta una pèrdua d’electròlits i aigua, s’augmenta el nombre de deposicions diàries i es disminueix la consistència de la femta. Pot anar acompanyada de febre, vòmits i dolor abdominal. Quan el cos es deshidrata com a conseqüència d’això, els símptomes que presenta són set, mucoses seques, ulls enfonsats, plor sense llàgrimes, elasticitat cutània disminuïda, reducció de la quantitat d’orina, respiració accelerada i afectació general, de més o menys intensitat segons el grau de deshidratació. La durada de la gastroenteritis és variable, però sol ser de menys d’una setmana en adults i fins a dues setmanes en nens.


Al nostre país, el rotavirus (un agent infecciós) és la principal causa de gastroenteritis aguda en nens de menys de quatre anys. Els nens amb diarrea provocada per rotavirus són més propensos a presentar símptomes més greus i deshidratació més important que en els casos de gastroenteritis produïdes per altres agents.

Malgrat que s’acostuma a associar la gastroenteritis als períodes estivals i a la calor en relació amb els aliments, en el cas de la gastroenteritis pediàtrica per rotavirus és al contrari, de manera que el màxim pic d’incidència de la infecció es dóna en els mesos de fred. Tanmateix, tant en un cas com en l’altre, amb temperatures altes s’han d’augmentar les precaucions ja que el risc de deshidratació és més alt.

Com cal actuar

La infecció per rotavirus no té un tractament específic: no existeix un fàrmac que es pugui utilitzar per tractar-la com per a la majoria dels virus, per la qual cosa s’ha d’adoptar un tractament dietètic a casa quan la infecció és lleu. En casos més greus, es requereix ingrés hospitalari amb sèrum. Pot acabar amb episodis greus si no es tracta adequadament, per la qual cosa és important actuar d’una manera immediata i seguir les recomanacions pediàtriques. El metge valorarà si amb unes mesures dietètiques pot controlar-se el procés. Aquestes, en la majoria dels casos, consisteixen a:

1. Administrar solucions de rehidratació oral per prevenir o curar la deshidratació.

2. Mantenir l’alimentació durant la diarrea i la convalescència, fins i tot la lactància materna. La dieta ha de ser tova i astringent (aliments bullits i no grassos).

3. No administrar medicacions sense consultar un metge (especialment en nens petits), ni aliments molt ensucrats o sucs de fruites.