Bronquiolitis. Objectiu, nadons protegits del fred

20 juny, 2012 per a General, Nens

Cada any es produeixen al voltant de 33,8 milions de nous casos de bronquiolitis en criatures, una malaltia produïda per un virus, que en la majoria dels casos no sol comportar gravetat i que té un tractament simptomàtic. La lactància materna, l’abandó del tabac i la protecció del nen de les baixes temperatures són les mesures de prevenció més eficaces.

Segons dades de l’Asociación Española de Pediatría, prop de dos terços dels lactants s’infecten pel VRS (virus respiratori sincicial, el principal causant de la bronquiolitis) en el primer any de vida, dels quals, un 33 per cent desenvolupen malaltia de vies respiratòries baixes i un 2,5 per cent necessiten ingrés hospitalari. Segons una àmplia investigació publicada a la prestigiosa revista mèdica The Lancet i duta a terme per un grup d’experts de la Universitat d’Edimburg (Regne Unit), amb la participació d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, la bronquiolitis, en la seva forma més greu, constitueix la segona causa de mortalitat en menors de cinc anys, després del pneumococ. La dada més significativa llançada per aquesta investigació és que cada any es produeixen al voltant de 33,8 milions de nous casos de bronquiolitis en criatures, dels quals el 96 per cent es presenten en països en vies de desenvolupament i la majoria durant el primer any de vida. Tanmateix, i malgrat que aquestes xifres poden semblar alarmants, la veritat és que aquesta malaltia, ben controlada i diagnosticada, no sol revestir gravetat en la majoria dels casos.

Una malaltia… nova?

És cert que sembla que els casos de bronquiolitis han proliferat els últims temps, però, segons els experts, això no es deu a un increment especialment destacable de la seva prevalença, sinó més aviat al fet que aquesta malaltia es consulta ara més que fa uns anys. Bàsicament, la bronquiolitis es pot definir com una infecció dels bronquíols, és a dir, de les vies respiratòries més petites que hi ha en els pulmons. És típica en nens menors de dos o tres anys i el quadre predominant és dificultat respiratòria, tos i, a l’inici, sol haver també infeccions de gola o nas. De fet, moltes vegades es confon amb una crisi asmàtica. La major part de les vegades es deu a l’acció d’un virus, el respiratori sincicial (VRS), que produeix brots de petites epidèmies d’octubre a abril, i els moments més àlgids els compresos entre novembre i gener. Es transmet amb facilitat i ràpidament a través de tos, esternuts o de les mans, que contacten amb secrecions. Segons un informe recent de la Fundació Mundial del Pulmó, aquest virus és la font més comuna de malaltia respiratòria greu en els nens i causa més de 3 milions d’hospitalitzacions anuals. Hi ha altres virus, com el betavirus i el metapneumovirus que també estan implicats en l’aparició de la bronquiolitis, encara que en menor mesura.

Culpable, el tabac

A dia d’avui, ningú dubta de l’estreta relació que existeix entre la síndrome de mort sobtada del lactant i el fet que el nen estigui en contacte directe amb el fum del tabac. Doncs bé, les últimes investigacions també han vinculat l’hàbit tabàquic matern o patern amb la major predisposició a patir bronquiolitis. Una de les més recents, publicada a la revista Pediatrics, va constatar que d’un total de 206 nadons hospitalitzats en un primer episodi seriós de bronquiolitis i amb una edat inferior a l’any, el 25 per cent eren fills de mares que havien fumat durant l’embaràs i un 28 per cent d’elles ho seguia fent després del part. A més, el 40 per cent dels nens ingressats convivia amb altres persones que també fumaven. Segons els experts de l’Escola de Medicina de la Universitat de Washington, a Missouri (EUA), autors de l’estudi, el fet que la mare sigui fumadora, especialment després del naixement, marca la intensitat de la incidència del VRS i, per tant, la gravetat de la bronquiolitis en els nens. “L’exposició al fum dels cigarrets i l’edat primerenca del nadó estan associats amb un augment de la gravetat de la bronquiolitis”, van assenyalar. Aquesta investigació també va llançar una altra dada curiosa: l’existència de casos d’al·lèrgia a la família, sobretot de la mare, i el fet de ser de raça negra poden exercir un efecte protector en els més petits respecte a la bronquiolitis.

El millor, prevenir-ne l’aparició

Els experts són unànimes: el millor tractament de la bronquiolitis és la seva prevenció (cosa no sempre fàcil, tenint en compte l’elevada presència mediambiental i les característiques del virus que la produeix) i, en aquest sentit, està científicament demostrat que la lactància materna ofereix una important protecció davant la infecció pel VRS. Tenint en compte que el contagi d’aquest virus es porta a terme per contacte directe, és molt important que el nen estigui allunyat de tota persona que estigui refredada, tussi o esternudi amb freqüència. Altres mesures preventives importants són evitar el tabaquisme en l’entorn del nen, procurar els nivells d’humitat adequats en el seu entorn, mitjançant l’ús d’un humidificador, i assegurar-se que la criatura surt al carrer prou abrigada durant els mesos més freds.

Tractament: directe al símptoma

Com que el que produeix aquesta malaltia és un virus, els antibiòtics no estan indicats. Tal com recorda el doctor Juan Casado, Cap d’Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari Niño Jesús, de Madrid, “la incorrecta administració d’aquests fàrmacs pot dificultar el diagnòstic, ja que n’oculta alguns símptomes que poden ser molt importants per a la consulta mèdica”. A més a més, aquest expert desaconsella l’administració de fàrmacs per tractar la tos característica d’aquesta malaltia, ja que aquesta medicació podria dificultar
l’eliminació de flegmes.

1. En els casos lleus, en què el nen no requereix ingrés hospitalari, el tractament sol ser simptomàtic, generalment no farmacològic, i basat en l’oxigenoteràpia i l’aportació d’humitat amb nebulitzadors principalment, sèrum salí per via intranasal i fisioteràpia respiratòria amb canvis posturals i maniobres suaus (copets) al pit. També, en algunes situacions, s’apliquen broncodilatadors i corticoides per via respiratòria o oral, segons els casos i la gravetat.

2. També es prescriuen antivirals, com la ribavirina en aerosol.

3. De vegades el nen necessita ser ingressat a l’hospital i llavors es realitza un tractament a base dels fàrmacs anteriors, però de manera una mica més intensa i, sobretot, amb vigilància continuada, especialment en les primeres 48-72 hores, que és on aquest quadre sol aconseguir la seva forma més greu.

4. L’ús d’anticossos monoclonals és una de les vies de futur per al tractament d’aquesta malaltia, ha demostrat ser efectiu en el cas de prematurs i altres nens amb risc major d’infectar-se, i actualment és una de les principals línies de recerca.

5. Un dels grans reptes pel que fa a aquesta malaltia és aconseguir una vacuna preventiva (els intents realitzats no han obtingut l’èxit esperat) i tractaments específics que permetin reduir la incidència de la bronquiolitis.

Senyals d’identitat

1. Els símptomes:
La forma en què generalment dóna la cara la bronquilitis és a través d’un refredat: comença amb rinitis, tos o esternuts per després anar donant pas a una dificultat respiratòria creixent que en 2 o 3 dies s’agreuja de forma manifesta. Un signe significatiu és l’augment de la freqüència respiratòria per sobre de 60 respiracions per minut. El nen, a causa de la mala oxigenació, presenta dificultats per respirar, per la qual cosa es mostra agitat. També apareixen sibilacions, que són sorolls respiratoris que es coneixen de manera comuna com “xiulets” que de vegades se senten sense necessitat d’auscultar. Pot aparèixer febre, generalment inferior als 38 °C. Les complicacions més greus, encara que no gaire freqüents, són la insuficiència respiratòria i l’apnea (aturada de la respiració).

2. El diagnòstic:
Les sibilacions i, sobretot, la disminució d’oxigen a la sang a conseqüència de les dificultats respiratòries, són els dos signes més obvis que el nen pateix una bronquiolitis. El metge pot fer una radiografia del tòrax per comprovar si s’aprecien alteracions típiques de la inflamació pulmonar, que persisteix durant uns 10 dies. A més, està disminuïda la concentració d’oxigen en la sang arterial, el que es determina mitjançant una gasometria.

3. El pronòstic:
L’evolució sol ser bona, encara que és pitjor en nens amb malformacions congènites i immunodeficiències. Com a norma general, la durada del quadre de bronquiolitis és de 7 a 12 dies. La mortalitat es produeix en menys de l’1 per cent dels casos. Entre les possibles complicacions destaquen la malaltia en les vies respiratòries (incloent l’asma) en la vida adulta, la insuficiència respiratòria o una infecció addicional, com la pneumònia.