Cures pal·liatives

13 desembre, 2014 per a Benestar, General, Gent gran

paliativosLes cures pal·liatives són el tipus d’atenció o tractament que s’ofereix a les persones que es troben al final de la vida. L’objectiu és millorar, tant com sigui possible, la qualitat de vida de la persona malalta i del seu entorn cuidador, mitigar el patiment (físic i emocional) associat a la mort i oferir la màxima ajuda possible a la persona malalta per morir bé.

Es parla de l’etapa final de la vida quan la persona té una malaltia progressiva, avançada, incurable, sense possibilitats raonables de resposta al tractament curatiu i té un pronòstic de vida limitat. També es diu que es troba en situació o fase terminal.

En aquesta fase de la malaltia, freqüentment, la persona pot presentar diferents símptomes i molèsties, canviants i de caràcter intens com, per exemple, el dolor. També es pot presentar un fort impacte emocional en el pacient, la seva família i l’entorn cuidador. Donar resposta a totes aquestes necessitats que presenta la persona i la seva família és l’objectiu de les cures pal·liatives.

Per aconseguir oferir una atenció de qualitat és necessari que les diferents professionals de l’equip facin una valoració de la persona i del seu entorn cuidador, a partir de la qual es definirà el pla d’atenció individualitzat. Aquest pla inclourà l’actuació a la persona malalta i a la seva família, tot respectant la seva voluntat, les seves prioritats, i els valors i creences que pugui tenir.

Les cures pal·liatives són un dret que tenen les persones que pateixen una malaltia crònica progressiva en l’etapa més avançada i terminal. També hi tenen dret els seus familiars, les persones que les cuiden i les del seu entorn. Es considera que tothom hauria de poder estar ben assistit en el procés de morir.

El significat associat a “malaltia terminal” o “fase terminal” pot ser viscut per la mateixa persona malalta i els familiars com a sinònim de “no poder fer res” quan, en canvi, sovint encara es pot fer molt per millorar la situació de la persona malalta.

El tractament curatiu i el pal·liatiu tenen la mateixa importància i es van alternant en funció dels problemes que la persona malalta presenta, més que en funció del temps de vida previst.

L’atenció ha de ser respectuosa amb la voluntat , els valors i les prioritats de la persona malalta i la seva família. Això requereix que s’ajudi la persona de forma empàtica i se li faciliti la informació necessària perquè, juntament amb els seus familiars i els professionals sanitaris, prengui la millor decisió informada sobre l’atenció que es vol rebre en el marc d’una relació comprensiva i compassiva.

Periòdicament, de forma proactiva, per tal d’evitar complicacions, cal que els professionals revisin si el tractament està funcionant, si està alleugerint els símptomes i si està donant resposta a les necessitats que presenta la persona malalta. També cal revisar-lo per detectar nous problemes que puguin anar apareixent.

Amb la valoració inicial i periòdica que fa l’equip sanitari a la persona malalta es detecten els principals problemes, així com les necessitats que puguin presentar la família i l’entorn cuidador.

L’atenció que s’ofereix al final de la vida proporciona:

  • Alleugeriment del dolor i altres símptomes: hi ha molts fàrmacs disponibles per al tractament del dolor, des dels més habituals (per exemple, el paracetamol) fins als més potents (com són la morfina i el fentanil). A vegades també es poden utilitzar altres tècniques per disminuir el dolor, sobretot en malalts de càncer. Les mesures no farmacològiques i teràpies alternatives (aromateràpia, acupuntura, etc.) són complementàries del tractament farmacològic.
    La majoria de les vegades, tant el dolor com els altres símptomes es poden controlar amb el tractament adequat. L’elecció del fàrmac depèn del tipus, causa i gravetat del dolor o símptoma. El tractament ha de ser el més senzill, còmode i efectiu possible i ha d’incorporar els tractaments farmacològics i no farmacològics disponibles.
  • Tractament de les necessitats psicològiques, emocionals, socials, espirituals i altres aspectes pràctics que requereix la persona malalta.
  • Suport, que ha de permetre, en la mesura que sigui possible, tenir el màxim grau d’activitat i de qualitat de vida a la persona que pateix una malaltia avançada i terminal.
  • Suport i acompanyament a la família i el seu entorn cuidador per ajudar-los a afrontar el patiment de la situació, així com el procés de dol quan sigui necessari.

Els símptomes refractaris són aquells que no responen a cap tractament. L’única manera de controlar-los és mitjançant la disminució de consciència de la persona amb malaltia avançada i terminal, tant com sigui necessari, per alleugerir adequadament un o més símptomes refractaris. Així doncs, l’objectiu de la sedació pal·liativa és l’alleugeriment del patiment del pacient mitjançant una reducció proporcionada del nivell de consciència. La sedació pal·liativa pot utilitzar-se només durant un temps, fins que el símptoma es controli, o mantenir-se fins al final de la vida, si és necessari.

L’atenció en l’etapa final de la vida es pot rebre en el domicili, en els centres d’atenció primària i en els centres hospitalaris (d’aguts, de mitjana o llarga estada). Segons la complexitat de la situació en què es trobi la persona malalta, l’equip sanitari responsable de l’atenció ha de facilitar els recursos més adequats a les seves necessitats i, per tant, també tindrà en compte que se l’atengui en el lloc més idoni.

Adreces d’interès