Entrevista a Javier Ena, coordinador del Grup de Diabetis i Obesitat de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI)

5 novembre, 2014 per a Entrevista, General

diabetis

La Diabetis ha augmentat i queda lluny de poder eradicar-la a causa dels hàbits actuals

La majoria de la població que té diabetis té la de tipus 1 o la de tipus 2.

La primera acostuma a aparèixer entre la població menor de 30 anys i pot afectar qualsevol persona genèticament predisposada. Aquests pacients pateixen una deficiència absoluta de la producció i secreció d’insulina. La de tipus 2, en canvi, es pot prevenir. Se sap que les persones genèticament predisposades que tenen uns hàbits de vida saludables, amb una ingesta calòrica equilibrada, i que fan exercici físic poden retardar-ne l’aparició i, en alguns casos, prevenir-la.

Als països emergents es convertirà en una epidèmia

Quins són els factors de risc de la diabetis?

Existeix un component genètic tant per a la de tipus 1 com per a la de tipus 2. La primera no es pot prevenir. La segona, sí.

És important que les persones que tinguin antecedents familiars, obesitat amb un índex de massa corporal superior a 30 (pes/altura x 2) o les dones que hagin patit diabetis gestacional es facin un control almenys una vegada a l’any, en el qual es comprovi el nivell de glucosa en dejú mitjançant una anàlisi de sang, ja que els problemes associats a la diabetis poden ser greus. Evitar el sedentarisme, menjar bé i no tenir excés de pes són mesures necessàries per prevenir-la.

Quins símptomes té?

Quan hi ha un augment de la glucosa a la sang, el que es coneix com a hiperglucèmia, es produeix el que els metges anomenem símptomes cardinals: poliúria (augment de la quantitat d’orina), polidípsia (molta set perquè s’orina molt) i polifàgia (se sol menjar de forma descontrolada). Alguns pacients poden experimentar una

petita pèrdua de pes i deshidratació.

Quin tractament cal seguir?

La insulina és una hormona essencial per a l’organisme i les persones que pateixen la de tipus 1 no la secreten, per això se l’han d’injectar de forma exògena, a més de seguir una dieta baixa en hidrats de carboni i fer exercici físic. Un dels avenços ha estat el desenvolupament de bombes d’insulina, que permeten la injecció d’aquesta hormona de forma contínua al teixit cel·lular subcutani, que pot ser regulada pel propi pacient segons l’aliment que consumeixi i l’exercici físic que estigui a punt de fer. Milloren la qualitat de vida perquè generen menys risc de patir hipoglucèmies i permeten manejar millor la malaltia. S’utilitzen en pacients amb diabetis de tipus 1 joves i que tenen un bon coneixement de la seva malaltia. Els pacients amb diabetis de tipus 2 han de cuidar la seva alimentació i fer exercici físic, així com fer-se controls periòdics per mesurar el nivell de sucre. També poden necessitar tractament farmacològic.

En què s’està investigant?

Arran del fet que existeix un component genètic en els dos tipus, s’està treballant en vacunes per evitar que es formin anticossos davant d’algunes proteïnes que estan relacionades amb la destrucció dels illots pancreàtics, que és on es produeix la insulina. El trasplantament també és una via, però encara queda lluny la possibilitat de posar-lo en pràctica. Per al dia a dia, s’està treballant en dispositius que permetin el mesurament capil·lar de glucosa a través de sensors que no necessitin les punxades. Encara no estan disponibles i queda molt per poder-los utilitzar, però millorarien la qualitat de vida, ja que l’autocontrol de la glucosa és una de les queixes d’aquests pacients.