Alzheimer. Prevenir amb el paladar

12 juny, 2012 per a General, Salut

Per prevenir l’Alzheimer, fes exercici, menja amb moderació, mantén relacions socials fluides i no fumis. Els experts destaquen el paper de la prevenció i alhora resten importància als fàrmacs i quantifiquen en només un 1% els casos que tenen un origen hereditari.

 


La malaltia d’Alzheimer ja és la principal causa de demència en persones de més de 65 anys i, a partir d’aquesta edat, la seva prevalença augmenta de manera exponencial. Això, unit a l’augment de l’esperança de vida i al progressiu envelliment de la població, fa presagiar un increment de la població afectada, que pot arribar a dimensions epidèmiques. De fet, a Espanya ja pateixen la malaltia més de 600.000 persones (més del 5% dels espanyols per sobre de 65 anys). Tot això ha portat la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) a signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Reina Sofia i la Fundació Pasqual Maragall per a la difusió de l’Any Internacional per a la Investigació en Alzheimer i Malalties Neurodegeneratives: Alzheimer Internacional 2011, en un clar compromís de fomentar la investigació i el diagnòstic precoç d’una malaltia que amenaça de ser una de les més devastadores en el futur.

 

a. La malaltia a fons

Però, en què consisteix aquesta malaltia i quins són els trets que la distingeixen d’altres malalties neurodegeneratives?
L’Alzheimer és una malaltia neurològica que produeix un deteriorament progressiu i total de les funcions cognitives (pèrdua de memòria, alteració del llenguatge, pèrdua del sentit de l’orientació i de les funcions executives), sovint acompanyada de canvis en la personalitat i en el comportament, i que comporta una minva progressiva de la capacitat de l’individu per dur a terme les activitats de la vida diària. L’Alzheimer destrueix algunes neurones del cervell i la transmissió que s’estableix entre elles, fet que degenera especialment les cèl·lules neuronals implicades en la regulació de la memòria, localitzades en regions específiques del cervell com l’hipocamp i l’escorça. El resultat fatal de l’evolució de la malaltia és una atròfia del cervell. En primer lloc es redueix el lòbul temporal o hipocamp i posteriorment, l’escorça. Ambdues regions són les responsables d’emmagatzemar i recuperar informació nova, de manera que la seva reducció afecta la capacitat de les persones per recordar, parlar, pensar i prendre decisions. La malaltia,

b. De mal en pitjor

Es tracta d’un procés degeneratiu, lent i irreversible, amb una durada mitjana de 7 a 10 anys, en què les activitats socials, laborals, o recreatives del pacient es veuen afectades fins al punt que el pacient de vegades arriba a perdre la seva autonomia, se li fa impossible realitzar activitats bàsiques per a la supervivència com menjar, vestir-se, rentar-se, etc. Inicialment, hi ha un deteriorament de la memòria recent, oblits, i desorientació (poden perdre’s al carrer). Apareixen transformacions subtils en la personalitat i el comportament. S’empobreix el llenguatge, amb dificultat per trobar les paraules adequades o incorporar noves paraules. Posteriorment s’associa a alteracions del son, incapacitat de fixar l’atenció, canvi acusat del comportament habitual i depressió. Al final, el pacient ha de romandre al llit o en una cadira de rodes i no és capaç de valer-se per si mateix.

c. El futur passa pel diagnòstic precoç

Segons ha afirmat el neuròleg Rafael Blesa, actual cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i una de les màximes eminències en Alzheimer, durant una conferència sobre aquesta malaltia impartida al Club Premsa Asturiana del periòdic La Nueva España, “des del punt de vista mèdic, el repte a què ens enfrontem és aconseguir un diagnòstic precoç fins i tot abans que apareguin les primeres manifestacions de la malaltia. La investigació gira en aquesta línia, d’una banda en la capacitat de trobar nous biomarcadors que permetin la detecció precoç i de l’altra a conèixer les implicacions genètiques de la malaltia i el funcionament cerebral del llenguatge”. El neuròleg català, que també és professor de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha subratllat la creixent incidència de l’Alzheimer a causa de l’augment de l’esperança de vida, i insisteix en la importància del diagnòstic precoç, que entre altres raons facilitarà la recerca de tractaments que puguin aturar la malaltia quan ja estigui present en el cervell, però abans que comenci a donar símptomes. Segons Blesa, cal seguir treballant en la investigació de la malaltia ja que arreu del món “cada set segons hi ha un nou diagnòstic i això és una barbaritat”, afirma. És per això que, des del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Sociedad Española de Neurología, insisteixen en la necessitat de plantejar una investigació capdavantera i sòlida que es tradueixi en un millor coneixement de la malaltia en la fase preclínica. Això permetria dissenyar programes de prevenció contra aquests factors com ara dieta, exercici mental i físic, activitats socials, cura dels factors cardiovasculars i reforçar aquests programes amb fàrmacs específics anti Alzheimer en les persones que desenvolupin els primers símptomes. Mentrestant, és crucial facilitar que els resultats de la recerca duta a terme en el camp dels biomarcadors arribin ràpidament a les consultes dels especialistes i s’apliquin de manera rutinària per al diagnòstic. L’anàlisi de líquid cefaloraquidi obtingut en una punció lumbar, les tècniques modernes d’imatge per ressonància magnètica o tomografia d’emissió de positrons realitzades en persones amb símptomes ben caracteritzats poden detectar la malaltia en les seves primeres fases. “Aquests mètodes, units a la història clínica i l’avaluació neuropsicològica podrien detectar quan una persona amb símptomes lleus d’Alzheimer estaria en camí de desenvolupar demència”, conclou el doctor Pablo Martínez-Lage, coordinador del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Sociedad Española de Neurología (SEN)

 

PREVENIR, SÍ, PERÒ COM?

Pel que fa a la prevenció, segons ha afirmat Blesa, no existeix cap prova concloent que hi hagi cap medicament, element nutricional o procediment cognitiu que eviti o disminueixi el risc de patir algun tipus de demència i, en particular, la malaltia d’Alzheimer. Tot i això, en els darrers anys, nombrosos estudis suggereixen que tot el relacionat amb la prevenció de factors de risc de malaltia cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia, …) i amb la promoció d’hàbits de vida saludables (exercici físic moderat i regular, dieta sana, no fumar, no consumir alcohol de forma excessiva, etc.) podria contribuir a disminuir la incidència d’aquest tipus de malalties. En definitiva, fer exercici, menjar amb moderació, mantenir una intensa interacció social i no fumar són les claus de la prevenció. Encara més, segons Blesa, “els que fumen tenen un cent per cent més de possibilitats de patir Alzheimer”.

Pautes que et poden ajudar.

1. Una dieta equilibrada i ben combinada: investigació realitzada al Centre Mèdic de la Universitat de Columbia, a Nova York i publicada a final d’any a la revista Archives of Neurology, que determina que les persones que inclouen a la dieta més amanides, fruita seca (nous), peix, aus de corral, certes fruites i verdures crucíferes (col, bròquil, coliflor, naps) i de fulla verda, tomàquets i menys productes lactis amb alt contingut de greix, carns vermelles, vísceres i mantega, semblen menys propenses a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

2. La vitamina E: els adults grans que consumeixen una dieta rica en vitamina E presenten un menor risc de desenvolupar demència, dins i tot la malaltia de l’Alzheimer, que aquells que consumeixen menys quantitats d’aquest nutrient. Això ho han mostrat diversos estudis realitzats els últims anys en el Departament de Fisiologia de la Universitat de València per la doctora Lloret, i dirigits pel doctor José Viña, sobre l’existència d’estrès oxidatiu en la malaltia d’Alzheimer, en col·laboració amb el Departament de Neurologia d’aquesta universitat, i que han assenyalat que efectivament, hi ha estrès oxidatiu en pacients afectats per la malaltia d’Alzhei-mer. No obstant això, els estudis del grup del doctor Viña mostren que l’aportació de vitamina E “no pot ser indiscriminada a tots els pacients, ja que hi ha una gran variabilitat en la resposta”, de manera que “només en aquells pacients en què la vitamina actua com un antioxidant trobem una millora, o almenys un manteniment de les funcions cognitives.

3. La vitamina B12: cada vegada hi ha més proves que la vitamina B12, present en ous, lactis, fetge de porc, ronyons, carn de vedella, pit de pollastre i peix, pot reduir l’Alzheimer. Així ho mostra un estudi de l’Institut Karolinska d’Estocolm (Suècia) publicat en un dels darrers números de la revista Neurology. Segons explica Babak Hooshmand, responsable de l’estudi, durant anys s’ha relacionat la malaltia d’Alzheimer amb l’homocisteïna (aminoàcid que està molt unit al metabolisme de les vitamines del grup B). Així, nivells alts d’homocisteïna produïen un major risc d’ictus i demències. Aquesta mateixa recerca ha demostrat que la vitamina B12 pot reduir els nivells circulants d’homocisteïna.

4. El resvaratol: compost orgànic que es troba en el vi negre, sembla que té la capacitat de neutralitzar els efectes tòxics de les proteïnes relacionades am la malaltia d’Alzheimer, segons mostra un estudi publicat  recentment a la revista Journal of  Biological Chemistry.

5. Dormir bé: el procès de consolidació de la memòria podria donar-se mentre dormim. Així ho ha demostrat entre l’arquitectura del son i el deteriorament de la memòria episòdica tant en ancians sans com en malalts d’Alzheimer.

6. Silici: segons les conclusions d’un estudi presentat per les doctores del Departament de Nutrició, Bromatologia i Toxicologia de la Universitat d’Alcalá de henares, el  consum moderat de cervesa té efecte neuroprotector per l’aportació de silici, juntament amb altres aliments com el cafè, les mongetes tendres, els espinacs i els cereals integrals.

7. L’exercici aeròbic:  Un estudi realitzat per Arthur Kramer, director de l’Institut Beckman a la Universitat d’Illinois (EUA), ha constatat que l’exercici físic ajuda a preservar la memòria, i és un dels pocs estudis, a més, en què han intervingut proves d’imatge cerebrals per constatar que l’esport augmenta el volum de les zones cerebrals relacionades amb aquesta funció cognitiva.

8. Oli d’oliva: per la seva riquesa en greix monoinsaturat, que quan s’incorpora a l’organisme exerceix efectes més beneficiosos que  altres greixos, pel que fa a la taxa de colesterol, la tensió arterial i la prevenció de l’oxidació pròpia de l’envelliment i que comporta un deteriorament cognitiu cerebral.

9. La cafeïna: La cafeïna pot reduir fins un 65% les possibilitats de patir Alzheimer, segons els resultats obtinguts per neuròlegs de la Universitat de Kuopio (Finlàndia), de l’Institut Karolinska d’Estocolm i de la Universitat d’Hèlsinki. Igualment, un altre estudi de la Universitat de Florida del Sud, als Estats Units, publicat a la revista Journal of Alzheimer’s Disease, mostra que la cafeïna disminueix de manera significativa els nivells anormals de la proteïna associada a l’Alzheimer (la proteïna beta amiloide), tant en el cervell com en la sang de persones que tenien símptomes de la malaltia, a més de suprimir els canvis inflamatoris en el cervell que condueixen a un excés d’aquesta proteïna. Segons explica Gary Arendash, director de la investigació, “els nous descobriments proporcionen evidències que la cafeïna podria ser un tractament viable per a la malaltia d’Alzheimer i no una simple estratègia protectora”, afirma.

10. Ordre i neteja: un factor clau per millorar la qualitat de vida d’un malalt d’Alzheimer és l’ordre a la llar. Així ho afirma Kristin Martin-Cook, coordinadora de recerca clínica del Centre de Malaltia d’Alzheimer al Centre Mèdic de la UT Southwestern. La desorganització pot arribar a aclaparar, confondre i limitar el funcionament d’una persona amb Alzheimer i incrementar encara més la seva dependència. Per això, recomana limitar l’armari a uns quants vestits preferits i còmodes, preparar cada nit la roba per a l’endemà; organitzar els mobles per crear corredors lliures d’obstacles, i mantenir a la vista fotografies i objectes sentimentals que puguin estimular els records; etiquetar els calaixos i portes amb dibuixos si la persona té dificultat a l’hora de trobar les coses; incrementar la il·luminació, eliminant racons foscos que produeixin temor i per aclarir àrees clau, com ara el bany; utilitzar coixins o cobertors de colors alegres sobre els mobles perquè siguin més fàcilment identificables, i cobrir o treure miralls que puguin generar confusió.

 

AL CÈSAR EL QUE ÉS DEL CÈSAR

Segons el parer del doctor Blesa, encara que la detecció precoç ha suposat un gran avenç, el gran repte és “aconseguir un tractament farmacològic que freni l’Alzheimer”. Pel que fa als quatre medicaments actualment disponibles, tots ells simptomàtics, Blesa insisteix en el seu caràcter passatger: “te’n prens un i al cap d’una estona se t’ha passat l’efecte i en necessites un altre”. Ara bé, segons l’expert, encara que les cèl·lules mare no ofereixen en el moment actual cap expectativa destacable en el camp de l’Alzheimer, en canvi, sí que generen esperances alguns dels fàrmacs que són en les fases finals de desenvolupament.

Les coses han canviat…

Segons Rafael Blesa, el problema més important de la sanitat pública és que “s’atén amb el mateix criteri que fa 30 anys, amb una dinàmica d’urgències i hospitals de dia, i s’oblida que la població que vam atendre llavors s’ha fet gran, té pluripatologia, demències, i hauria de tenir un altre tipus d’atenció, però això no s’ha planificat”. “Tenim un problema de llistes d’espera, de bloquejos en les urgències i de bloquejos per donar d’alta els pacients en residències per aquesta falta de planificació del sistema sanitari públic espanyol per a la gent gran”, lamenta. Per al neuròleg, “el repte està a planificar com atendrem la nostra gent gran els pròxims anys”. “L’atenció ha de pensar en ells i cal discutir si fer-ho amb els mètodes d’assistència hospitalària que tenim, evidentment, no són els adequats per a la gent gran, o si hauríem de tenir un altre tipus de mètodes i atendre’ls en una situació diferent de la que ara ens veiem sotmesos, sobretot en els hospitals urbans, i que condiciona la dinàmica de la nostra capacitat assistencial”, conclou Blesa.

Prevenir els casos d’herència genètica

Segons el doctor Rafael Blesa, el percentatge de persones de menys de 50 anys que pateixen aquesta malaltia per causes hereditàries no supera l’1%. No obstant això, tot i que la xifra pugui semblar insignificant, la rellevància dels tests genètics rau en la possibilitat d’arribar a disposar d’un diagnòstic precoç que permeti que el malalt pugui comptar amb un tractament abans que la malaltia entri en una fase avançada. El doctor Blesa va confirmar així durant un cicle de conferències organitzat a l’Hospital Universitari Central d’Astúries (HUCA), que els estudis ja permeten la realització de diagnòstics “15 o 20 anys abans que s’evidenciïn els símptomes” de la demència. Això sí, el doctor Blesa insisteix en la necessitat de la realització d’aquests tests per equips multidisciplinaris formats per un neuròleg, un genetista i un psiquiatre o psicòleg. “Mai no s’ha de fer sense aquest equip multidisciplinari. Quan es determina que la genètica és la causa de la malaltia s’està èticament en disposició de dir als fills que vulguin saber-ho si ells tenen les variacions genètiques que poden provocar l’Alzheimer”.