Entendre la regla. Armes de dona

11 juny, 2012 per a General, Salut

La primera regla o menarquia indica que ha començat la vida fèrtil en la dona. A partir d’aquí, i depenent de com es desenvolupin les altres etapes, s’estableix un codi únic i personal per a cada una. Per aprendre a descodificar-la cal estar molt atenta a la regularitat del cicle, ja que en depenen qüestions tan importants com la vida sexual o l’embaràs, a més de delatar possibles alteracions i malalties metabòliques com la diabetis o l’anorèxia nerviosa.

Si alguna cosa va malament en la dona directament pensem en el seu cicle menstrual. Lluny de ser un tòpic, la veritat és que la regla influeix fins i tot en l’estat d’ànim de les dones, fins al punt que hi pot desencadenar episodis depressius, cansament, disminució del rendiment laboral i falta de vitalitat, provocats per les mancances de ferro associades a pèrdues menstruals excessives, a més de les molèsties físiques que s’engloben dins del que es coneix com a síndrome premenstrual (mal de cap, pressió abdominal…) i que poden pertorbar la qualitat de vida de les dones amb importants repercussions en l’entorn familiar, social i econòmic. I així ho confirma la doctora Porqueras, coordinadora del Grup de Maduresa Saludable de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM), que assegura que “hi ha una clara relació entre cervell, hormones sexuals i conducta que explica bona part de les peculiaritats femenines dels trastorns emocionals, fonamentalment en determinades èpoques com l’adolescència, l’embaràs, la lactància o la menopausa”.

Menarquia, “de nena a dona”

Les dones travessem cada mes tot un seguit de canvis fisiològics, tant hormonals com morfològics, que preparen el nostre cos per a un possible embaràs. La regla és el signe més evident d’aquests canvis interns que es reprodueixen d’una manera mensual. La primera regla es diu “menarquia” i sol esdevenir entre els 10 i 15 anys d’edat, amb una edat mitjana al nostre país de 12 anys. En aquesta etapa, els trastorns menstruals solen ser freqüents, i la majoria de vegades són deguts al fet que es produeixen cicles sense ovulació (entre un 6% i un 34% dels cicles d’aquests dos períodes són anovuladors), secundaris a una


La regularitat del cicle: tan fàcil i tan difícil

1. Segons el doctor Santiago Palacios, director de l’Institut Palacios de Salut i Medicina de la Dona, el període menstrual es considera normal quan té una durada de 4-6 dies, un volum de 30 ml i en intervals entre 24-35 dies.

2. Només un 15% de les dones tenen un cicle “típic” de 28 dies.

3. Quan la regla és anterior als 24 dies o posterior als 35 dies, quan dura més de 6 dies o quan se sagna molt (més de 80 ml, el que equivaldria aproximadament a l’ús de 8 compreses o 8 tampons al dia), és convenient anar al metge, segons indica el doctor Palacios.

4. El cicle menstrual anormal que dura entre 36 i 90 dies es coneix com oligomenorrea, mentre que l’amenorrea és el cicle que dura més de 90 dies o l’absència de regla.

5. Els trastorns menstruals poden presentar-se en qualsevol etapa de la vida de la dona encara que són més freqüents abans dels 20 anys (per exemple, les típiques regles irregulars de les adolescents) i després dels 40 anys. Aquests trastorns representen entre el 10-20% de les consultes ginecològiques.

Irregularitats: orgàniques i funcionals

La menstruació anormal es pot definir com una variació significativa del patró menstrual habitual de la pacient. Sempre que existeixin irregularitats en el cicle, pèrdues intermenstruals o pèrdua hemàtica (de sang) vaginal abundant s’ha de consultar el ginecòleg, que després d’una exploració física i les proves complementàries necessàries arribarà a un diagnòstic i podrà aplicar el tractament més adequat a cada persona. Els dos grups principals de menstruacions anormals són les orgàniques i les funcionals.

1. Les alteracions funcionals també es coneixen com alteracions hormonals o com endocrinològiques. Només es pot fer un diagnòstic d’alteració funcional de la menstruació quan s’ha exclòs una causa orgànica o una patologia. Per al diagnòstic de qualsevol d’aquestes alteracions funcionals, l’examen ginecològic juntament amb l’ecografia ajudaran el metge a esbrinar si es deu a causes orgàniques com miomes, endometriosi, quists d’ovari…, o si responen a desajustos hormonals.

2. Les lesions orgàniques estan presents en només el 9% de les alteracions del cicle en les adolescents. Aquestes poden consistir en alteracions de l’aparell genital, malalties generals o alteracions sanguínies. Les més freqüents són les alteracions de l’aparell genital.

El caos també parla

Les menstruacions irregulars o anormals poden comportar problemes en la dona i viceversa. Aprendre a llegir entre línies és fonamental a l’hora de detectar o prevenir una possible malaltia o alteració metabòlica de base que cal vigilar.

Pèrdua de pes:
Un pes inferior en més d’un 15% al pes ideal pot donar lloc a una alteració en la producció d’hormones i a una absència de menstruació. Sovint els trastorns de l’alimentació s’acompanyen d’irregularitats menstruals en les adolescents que fins i tot poden ser previs a la pèrdua o l’augment de pes. És el cas de l’anorèxia nerviosa i de la bulímia, els primers efectes solen ser la pèrdua de pes, la pèrdua dels cabells, les irregularitats menstruals i fins i tot la pèrdua de la menstruació (amenorrea), entre altres.

Obesitat i diabetis: Investigadors del National Heart Lung and Blood Institute, dels Estats Units, han publicat a la revista Fertility and Sterility les conclusions d’un estudi que assegura que aquestes alteracions en l’adolescència podrien reflectir una propensió al sobrepès o l’obesitat, com també ser signes primerencs de diabetis i malaltia cardiovascular. Els investigadors del National Heart Lung and Blood Institute volen deixar clar que els resultats no proven que els períodes irregulars afavoreixin l’obesitat en nenes o alts nivells de glucosa o insulina, sinó que podria ser un senyal d’alarma de mal funcionament metabòlic.

Estrès: En dones adultes les irregularitats menstruals s’associen sovint amb factors emocionals vinculats a situacions d’estrès, ansietat o angoixa, que alteren la producció hormonal i trastornen el procés ovulatori.

Depressió: Segons la doctora Porqueras, “hi ha molts moments en què la depressió és present, sobretot els relacionats amb canvis en el cicle reproductiu: menarquia, menstruació, anticoncepció, embaràs, part, lactància i menopausa, són sempre etapes crítiques, de trànsit, en què conflueixen factors biològics, psicològics i socials que suposen un risc per a l’estabilitat emocional de la dona”.

SOP: Segons el Grup de la Infància i l’Adolescència de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, les irregularitats menstruals són un factor de risc per al desenvolupament de la síndrome de l’ovari poliquístic (SOP), un trastorn hormonal que, si no es tracta, pot arribar a causar infertilitat i obesitat. Aquest, al seu torn, provocaria diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular.

Miomes, endometriosi… : De vegades els trastorns menstruals poden ser deguts a la presència de miomes, endometriosi… i, hi ha casos en què reflecteixen l’existència d’estats precancerosos (hiperplàsia endometrial). A més, solen anar acompanyats de diversos símptomes molestos: mals de cap, inflor abdominal, tensió mamària, insomni, irritabilitat… Sempre s’ha pensat que aquestes alteracions després de la menarquia (la primera regla) són habituals, perquè passa algun temps fins que l’organisme es regula. Tanmateix, un estudi afirma que l’oligomenorrea (cicle menstrual que dura entre 36 i 90 dies) o l’amenorrea (més de 90 dies o absència de regla) podrien ser causats per alteracions metabòliques o senyals de possibles malalties futures. Per això, davant qualsevol trastorn, els especialistes insisteixen en la importància d’anar al ginecòleg.