Entrevista a la Doctora Susana Duch, Directora de la Unitat de Glaucoma de l’Institut Comtal d’Oftalmologia (ICO) explica què és el glaucoma

27 febrer, 2019 per a General

glaucoma

El glaucoma és una malaltia del nervi òptic que pot acabar produint ceguesa si no es tracta a temps. Hi ha diferents tipus de glaucoma (congènit, per cortisona, traumatismes, secundaris a altres malalties oculars o glaucoma crònic simple). Pot aparèixer en qualsevol moment de la vida, si bé és cert que el més freqüent és el que coneixem com a glaucoma crònic simple i és més prevalent a mesura que augmenta l’edat. A Espanya, per exemple, el 2% de la població de 45 anys és glaucomatosa. I aquest percentatge augmenta a partir dels 65 anys –gairebé un 10% de la població pot patir-ne (Antón, 2004)–. A més de l’edat, els antecedents familiars, la miopia o la diabetis poden fer que el risc augmenti.

XF Per què es produeix?

Es tracta d’una degeneració del nervi òptic que es produeix per diferents factors. Entre ells, el que millor coneixem és l’augment de la pressió intraocular. Però cal recordar que tenir la pressió ocular alta no significa patir glaucoma. De la mateixa manera, les persones que pateixen aquest problema no tenen per què tenir hipertensió a l’ull. Es tracta d’una confusió que presenten molts pacients i és important aclarir-ho per a una bona prevenció i un tractament correcte d’aquesta patologia.

XF Es pot prevenir?

Per evitar-lo o detectar-lo a temps i posar-hi el remei adequat, es imprescindible fer visites periòdiques a l’oftalmòleg per valorar la pressió ocular i l’estat del nervi òptic. Aquestes proves són indolores, estan cobertes per la Seguretat Social i cada vegada són més eficaces. Si es diagnostica un glaucoma, se n’ha de prevenir la progressió amb tractament i comparant les proves. Per això és important tenir les imatges de les exploracions per detectar possibles canvis, igual que es fa amb les mamografies.

XF Què pot passar si no es tracta?

Pot produir una mort de les cèl·lules ganglionars de la retina. Això significa que les cèl·lules que connecten les imatges que arriben a la retina amb la via òptica moren. Primer ho fan les que pertanyen a la visió perifèrica i, progressivament, les de la visió central. Finalment, produeix ceguesa. Això no vol dir que calgui esperar a tenir problemes en la visió perifèrica per diagnosticar-lo, ja que quan això succeeix, ja hi ha glaucoma moderat, perquè el cervell té mecanismes de compensació quan la malaltia està en un estat inicial i pot omplir la informació impedint que es noti que s’està perdent visió. Per això és tan important anar a l’oftalmòleg.

XF Cap a on s’encamina la recerca?

Pel fet de tractar-se de la segona causa de ceguesa irreversible al món, segons l’Organització Mundial de la Salut (juntament amb la degeneració macular associada a l’edat), s’està fent molta recerca. Els medicaments per tractar-lo (col·liris, per exemple) han millorat molt. A més, ja disposem d’aparells d’exploració que ofereixen una sensibilitat i especificitat molt alta, com, per exemple, la perimetria o aparells que permeten estudiar la morfologia del nervi òptic mitjançant tecnologia d’alta definició i fotografies estereoscòpiques. Aquestes màquines guarden, mesuren i comparen els resultats amb les proves anteriors i següents. Però encara s’estan millorant més perquè es puguin detectar amb molta antelació els nervis òptics que estan sofrint abans que reflecteixin un dèficit visual.