Posada a punt per vacances

1 agost, 2018 per a Bellesa, General

posada a puntSens dubte, l’estiu és l’estació ideal per regenerar-se i desintoxicar-se. El tàndem entorn natural (platja o muntanya) i absència d’obligacions (és a dir, relax) proporciona les millors condicions per posar-se a punt tant físicament com mentalment.

Hipòcrates ja afirmava rotundament que el mar era capaç de curar malalties, i s’explica que el principal objectiu que va empènyer Marc Antoni a conquerir el mar Mort va ser proporcionar a la seva estimada Cleòpatra les sals necessàries perquè pogués convertir els seus famosos banys en una autèntica cura de bellesa i relax. Fent com la monarca egípcia, podem treure tot el partit als beneficis -molts i variats- que el mar, la platja i els entorns naturals proporcionen a l’organisme i, per tant, a la nostra imatge.

Costa i platja: tot són avantatges

Des del punt de vista de la salut, els dos grans aspectes positius de passar les vacances a la platja són, d’una banda, el clima marí, que és estimulant i tonificant per a l’organisme, i, de l’altra, l’aigua de mar, la repercussió de la qual en el cos es tradueix en una millora de l’equilibri hormonal. I és que l’aigua dels mars i dels oceans suposa un autèntic còctel d’elements necessaris per a la salut, entre els quals destaquen alguns minerals que l’organisme pot absorbir en petites proporcions a través de la pell: el iode, que actua sobretot sobre la glàndula tiroide (encarregada de l’equilibri metabòlic); el potassi i el sodi, que regulen la quantitat d’aigua en cèl·lules i teixits, i són imprescindibles per mantenir el to cardíac i muscular; el sofre, que alleuja el reumatisme i enforteix ossos i tendons; el calci, que intervé en la formació dels ossos i participa en altres funcions de l’organisme, i el silici, que actua sobre el sistema immunitari. Resultat? Un bon estat general que també es tradueix en un aspecte físic millor.

Pell en reparació

A part de la protecció solar, l’entorn marí suposa una autèntica cura de salut per a la pell en general i especialment per a determinades patologies dèrmiques. La psoriasi, un problema que afecta el 5 per cent de la població, surt molt afavorida dels efectes dels banys de sol i l’aigua de mar. De fet, una de les teràpies que se segueixen recomanant a aquests pacients és anar a la platja sempre que puguin. En el cas dels èczemes i altres alteracions de la pell que puguin estar produïdes per processos al·lèrgics, el contingut en sofre, iode, magnesi, calci, oxigen i altres minerals i oligoelements del mar és molt beneficiós des del punt de vista terapèutic.

Cames de sirena

Passejar per la sorra mullada i per les zones de platja en les quals la sorra està forta, tot deixant que l’aigua trenqui a l’alçada dels turmells, és molt recomanable per alleujar problemes relacionats amb la circulació com les varices, la pesadesa de cames i fins i tot la cel·lulitis.

Adéu impureses

L’aigua de mar exerceix un efecte molt beneficiós per al cutis excessivament sensible o amb problemes com l’acne i l’excés de greix. El fet d’estar a la vora del mar exerceix pràcticament el mateix efecte que respirar un aerosol d’aigua marina, ja que aquesta mena de “vapor” que produeixen les onades és molt efectiu per fluïdificar les secrecions. D’altra banda, l’aigua de mar està composta per una barreja de més de 98 sals i oligoelements que, nebulitzats a l’aire, exerceixen una important acció desintoxicant de les mucoses. A més, l’aigua de mar és rica en ions negatius que reequilibren l’organisme.  Tot això representa una oxigenació més important dels teixits.

Pedicura marina

Sabies que la sorra produeix una més que recomanable acció exfoliant a la planta dels peus? A més a més, el contacte dels peus nus amb la sorra és un succedani perfecte de la digitopressió, ja que reforça l’arc plantar i estimula tots els músculs podals. Si unim a això l’efecte curatiu que l’aigua de mar té sobre els problemes cutanis, les durícies, les clivelles i altres “pupes”, aquesta part de la nostra anatomia surt beneficiada amb escreix dels passejos a la vora del mar.

El poder de les algues

L’entorn marí suposa la major oportunitat d’accedir, “cos a cos”, als beneficis d’una de les substàncies que gaudeixen de més prestigi en el camp cosmètic: les algues. De fet, s’ha demostrat que hi ha una analogia important entre les plantes marines i la pell: les seves cèl·lules tenen les mateixes característiques bàsiques, els mateixos components i les mateixes funcions de defensa, per això la talassoteràpia n’extreu el millor per aplicar-ho amb finalitats cosmètiques. La seva gran riquesa rau en el fet que absorbeixen i concentren del mar vitamines, minerals, oligoelements, aminoàcids, etc. fonamentals tant per al benestar com per a la bellesa, ja que combaten els radicals lliures i protegeixen les proteïnes de la pell, com la queratina, el col·lagen i l’elastina. A més, les algues tenen un gran poder anticel·lulític i per aprimar-se i, també, són antiinflamatòries i activadores de la circulació limfàtica i venosa.

Tenint en compte tot això, no és estrany que les algues siguin un ingredient ben habitual en les formulacions cosmètiques de qualsevol mena: corporal, antiedat, aprimadora… Les varietats més utilitzades en cosmètica són les algues blaves (antienvelliment), el fucus (contra l’obesitat i la cel·lulitis) i la sea tangle (hidratant, exfoliant, tònica, netejadora i antiedat). Un altre component marí important són les sals minerals, que tenen efectes antial·lèrgics, calmants, hidratants i nutritius, a més de revitalitzar el teixit cel·lular de la pell. Pel que fa als llots marins, també coneguts com llims, tenen el seu origen en els fons de mars i llacs i presenten un contingut molt alt d’elements orgànics (restes animals o vegetals). “Aporten moltes propietats a l’organisme: estimulants, antiinflamatòries si contenen iode; curatives per a l’artrosi i els edemes; sedants…

Com hem d'”utilitzar” la platja

Per treure tot el profit terapèutic de l’estada a la platja cal seguir una sèrie de pautes sempre que ens banyem al mar o que passegem per la riba:

A. S’ha de tenir en compte la temperatura de l’aigua: Si és baixa (com sol passar a les platges del nord), mai no s’ha d’arribar al que els anglesos anomenen “el segon calfred”: una primera sensació de calfred sempre és favorable, ja que es tracta d’una reacció de l’organisme davant del medi, però si s’experimenta aquesta sensació una segona vegada, el millor és sortir immediatament de l’aigua.

B. Com més càlida sigui l’aigua, millor se n’absorbeix la composició química. Després d’un bany, es dipositen a la superfície corporal uns 20 ml d’aigua amb els seus ingredients minerals. A fi que la seva acció es prolongui, s’aconsella endarrerir al màxim el moment d’esbandir-se amb aigua dolça.

C. En el cas d’aigües amb temperatures baixes, el millor és ficar-se a l’aigua, fer tres braçades i sortir. En altres mars, com el Mediterrani, el temps de permanència pot ser més prolongat…

D. Mai no s’ha d’arribar a l’esgotament. Ni dins de l’aigua ni durant els passejos no convé sotmetre’s a cap tipus de sobreesforços. Es tracta de mesurar les pròpies forces i, en definitiva, de disfrutar.

I a la muntanya també

Estiuejar a la muntanya com a “cura de salut” és una elecció molt encertada, ja que les condicions atmosfèriques i climàtiques del seu entorn també exerceixen importants efectes terapèutics sobre moltes patologies. Així, per exemple, és la destinació ideal per a les persones que tenen al·lèrgia als àcars de la pols i als fongs, al·lergògens que necessiten un ambient humit per sobreviure.

De la mateixa manera, patologies pulmonars com la tuberculosi i algunes malalties autoimmunitàries milloren per les estades en llocs carregats d’oxigen, com els d’alta muntanya, si és possible, prop d’un bosc de pins, i dedicant bona part de la jornada al descans. Els pobles de serra són ideals per fugir del rastre més petit de contaminació. A més, passar temps a l’aire lliure o fer passejades llargues per la natura és un gran reconstituent i permet la pràctica d’activitats tan recomanables com el senderisme, molt aconsellable, perquè, com tots els exercicis de tipus aeròbic, beneficia el sistema cardiovascular i regula la tensió arterial.

Nedar… i molt més

No necessita equipació, és apta per a tots els públics i la seva tècnica és senzilla. Si hi ha un esport complet és la natació, i l’estiu suposa una oportunitat fantàstica per practicar-lo i fins i tot per iniciar-s’hi si abans no s’havia practicat mai. De fet, rep el qualificatiu d’esport complet, ja que en el moment de nedar s’impliquen tots els grans grups musculars i perquè, pel fet de ser un exercici aeròbic, es pot disfrutar en sessions de llarga durada. Una de les zones corporals que més es beneficien de la seva pràctica és l’esquena, i és molt recomanable per a les persones que pateixen desviacions de la columna com escoliosi, hipercifosi i hiperlordosi. En el cas dels nens, és una activitat que permet millorar la coordinació neuromuscular i psicomotriu, mentre que si es tracta de gent gran, com que s’evita l’efecte de la gravetat, els permet alliberar les articulacions de la pressió que suposa aguantar el pes del cos, de manera que el seu efecte és molt important en el cas de patologies com l’artrosi.

Però, a més, el mar i les piscines ofereixen altres oportunitats per posar-se en forma:

Aiguagim: és el fitness dins de l’aigua. En això consisteix aquest tipus de gimnàstica que té com avantatge principal el fet que permet el benefici doble d’exercitar-se tot evitant lesions. Des del punt de vista estètic, l’aiguagim millora la cel·lulitis, ja que el massatge suau que s’aconsegueix amb el moviment dins de l’aigua activa la circulació i redueix la retenció. D’altra banda, permet una tonificació muscular més gran.

Altres esports de platja: El típic joc de pales o el vòlei platja són les millors activitats aeròbiques que es poden posar en marxa en el període estival per combinar exercici i diversió. A més de cremar un nombre important de calories, permeten reforçar la musculatura de braços i de cames. Els estiraments, tant dins com fora de l’aigua, permeten una oxigenació òptima i reforcen l’aparell respiratori (res millor que l’ambient marí per “netejar” els bronquis) a l’hora que posa els músculs a to. I per a les més iniciades, la sorra suposa la millor “estora” per fer-hi al damunt les postures bàsiques del ioga. El relax està assegurat.

Córrer a l’aigua: És com fer jòguing però dins de l’aigua (damunt d’un fons sorrenc). L’important és calibrar la intensitat d’acord amb el major nivell d’entrenament que es vulgui assolir: com més t’endinsis al mar, més important haurà de ser l’esforç. És un exercici que estimula la circulació i el sistema cardiovascular; millora l’equilibri; tonifica les cames i els músculs abdominals i permet cremar al voltant de 350 kcal cada hora. I encara més: el moviment del mar proporciona un massatge anticel·lulític fantàstic. N’hi ha prou amb mitja hora per accedir a tots els beneficis de l’activitat aeròbica. La tècnica és tan senzilla com endinsar-se fins que l’aigua superi el nivell dels genolls i començar a córrer cap endavant, cap als costats i cap enfora per reafirmar d’aquesta manera cames, abdominals, glutis i músculs lumbars. Per no esgotar-se amb el primer intent, el millor és alternar durant els primers dies córrer dins de l’aigua i només caminar-hi (aquawalking).