Melanoma. Pigues canviants

28 agost, 2018 per a General, Prevenció

melanomaEncara que un percentatge alt de la població coneix algun símptoma de transformació d’una piga en un melanoma, només un 30% ha anat al seu metge per aquest motiu. La majoria dels casos, aquest càncer provocat pel sol pot evitar-se seguint unes pautes ben senzilles d’exposició als rajos ultraviolats.

Els constitueixen al voltant d’un 3% del conjunt global dels tumors malignes. Durant els darrers anys el nombre de persones amb aquest tipus de càncer ha augmentat considerablement, tot i que la seva mortalitat es pot reduir gràcies a la precocitat del diagnòstic i a la disponibilitat més gran de tractaments.

Com es produeix?

La pell és l’òrgan més extens del cos, i té com a missió protegir-nos de la temperatura, del sol i de les infeccions. Està formada per diverses capes, una d’externa anomenada epidermis, una de més interna que és la dermis i, a sota d’aquesta darrera, la hipodermis. La capa més externa, l’epidermis, s’està descamant d’una manera constant perquè les seves cèl·lules (queratinòcits) es regeneren contínuament. Per sota d’aquestes cèl·lules n’hi ha unes d’una altra mena anomenades melanòcits, que són els productors de melanina, el pigment que dóna color a la pell. Quan rebem els rajos solars, els melanòcits produeixen més pigment, i així la pell es bronzeja i s’enfosqueix. Quan es produeixen cèl·lules canceroses a partir dels melanòcits parlem de melanoma.

Causes del melanoma, factors de risc

1. Massa exposició a la radiació ultraviolada: el responsable principal del melanoma és la radiació ultraviolada, fonamentalment per exposició inadequada al sol o a altres fonts artificials, com les làmpades bronzejadores de rajos UVA, ja que aquestes radiacions actuen sobre la pell i predisposen l’aparició de tumors cutanis. S’ha observat que el melanoma apareix més sovint en zones del cos exposades al sol, i que hi ha més quantitat de melanomes en latituds properes a l’equador.

2. Edat: el melanoma apareix més sovint en adults, entre els 30 i els 60 anys, amb una mitjana de 50 anys. En nens és estrany, i, si apareix, el seu comportament sol ser relativament benigne, sense provocar metàstasis.

3. Gènere: encara que no hi ha predilecció per sexe, ja que la seva incidència és semblant en homes i en dones, la localització sol ser diferent: en les dones joves predomina en membres inferiors i en els homes en tors, cara, coll i espatlles. La distribució de les localitzacions pot tenir relació amb les àrees de pell exposades al sol, segons les modes en la manera de vestir.

4. El color de la pell: és important per determinar el risc de melanoma, ja que, per exemple, és 20 vegades més gran en persones de raça blanca que en les de raça negra. Dins de la raça blanca el risc varia d’acord amb el fototipus, que depèn de la capacitat de cada persona per bronzejar-se, del color de la pell, cabells, i dels ulls. Les persones amb més propensió a les cremades solars, que gairebé mai no es bronzegen amb el sol, tenen un fototipus baix i més risc de melanoma.

5. Antecedents familiars: també és més freqüent en les persones que ja han tingut un melanoma, o en les persones amb antecedents de melanoma en la família. Aproximadament el 10% de totes les persones amb melanoma tenen antecedents familiars.

6. Lesions precursores: també es relaciona amb lesions precursores, com, per exemple, les persones que tene piques (també anomenades nevus) a l’adolescència. En aquests casos és necessari fer revisions periòdiques i extirpar qualsevol lesió sospitosa. Les persones amb nevus congènit gegant (grans pigues congènites) tenen més risc de desenvolupar melanoma.

Pot prevenir-se el melanoma?

-Aplica’t damunt la pell fotoprotectors solars amb filtres de protecció UVA i UVB adients al fototipus de cada persona.

-En totes les edats, utilitza ulleres de sol que absorbeixin el 100% de les radiacions ultraviolades (és molt important estendre el seu ús als nens).

-Adapta les mesures de protecció solar al lloc en el qual estiguis: platja, muntanya…

-Protegeix-te també en els dies ennuvolats, ja que els rajos ultraviolats travessen els núvols.

-Evita altres fonts de llum ultraviolada (làmpades bronzejadores) perquè augmenten el risc d’aparició de melanoma.

-Fes un examen periòdic dels lentígens. Encara que la major part mai no arribaran a convertir-se en melanoma, alguns sí que hi evolucionaran. És important l’autoexamen; hem de conèixer el patró dels nostres lentígens per detectar-hi qualsevol canvi. S’haurà d’examinar tota la superfície, inclosos palmells, pell a sota les ungles, plantes, esquena; en el cas de qualsevol canvi en la nostra pell caldrà consultar el dermatòleg.

Regla AVCD

El melanoma pot aparèixer com una piga nova o com un lentigen previ que comença a tenir canvis. En els homes sol aparèixer en el tors o a la regió del cap i del coll, mentre que en les dones acostuma a aparèixer en braços i cames. És necessari consultar el dermatòleg quan s’observin canvis en un lentigen. La regla de l’AVCD ens pot ajudar a distingir una piga normal d’un melanoma:

A. Asimetria: que la meitat d’un lentigen no és igual que l’altra meitat.

V. Vores irregulars: vores desiguals, borroses o dentades.

C. Color: els colors més perillosos són els vermellosos, blanquinosos i blavosos damunt lesions de color negre.

D. Diàmetre: quan la piga fa més de 6 mil·límetres o augmenta de mida (més de 6 mm).

Diagnòstic

1. Examen de la pell, per detectar-hi pigues, taques de naixement o altres àrees pigmentades amb aspecte anormal quant a color, mida, forma o textura. A més, el metge farà una inspecció de la resta del cos incloent les zones ganglionars properes a la lesió sospitosa, com també el fons de l’ull i les mucoses (oral, rectal…).

2. Biòpsia: consisteix a prendre una mostra del lentigen sospitós. Si és possible es fa una biòpsia que extirpi la lesió completament. Un patòleg ho analitzarà en un microscopi per establir si hi ha cèl·lules canceroses. El resultat de la biòpsia ha d’incloure el nivell de profunditat de la invasió tumoral en mil·límetres, per orientar pronòstic i tractament, i ha de determinar si els marges de resecció són adients.

3. Proves diagnòstiques addicionals: poques vegades els melanomes s’escampen amb tanta rapidesa que la persona pugui tenir el melanoma disseminat a ganglis limfàtics o altres òrgans del cos. Hi ha situacions en què cal fer biòpsies (presa de teixits) en ganglis limfàtics que estiguin a prop del melanoma. Especialment en pacients amb melanomes en estadi III es necessita un estudi en extensió, que comprèn exàmens radiològics del cervell, coll, tòrax, abdomen i pelvis i ossos (radiografies, ecografies, tomografia computada o ressonància magnètica nuclear, tomografia d’emissió de positrons i sovint gammagrafia òssia). Els pacients amb melanomes en estadi I i II poden fer-se aquests estudis, encara que no són imprescindibles.

Tipus de melanoma

1. Melanoma d’extensió superficial: és el tipus més freqüent en persones de raça blanca. Es produeix en qualsevol punt de la pell, però sol veure’s a l’esquena i en membres inferiors en dones, i en el tors en homes. L’edat d’aparició és dels 30 als 50 anys.

2. Lentigen maligne melanoma: apareix sobretot en la pell exposada al sol en persones grans.

3. Melanoma lentiginós acre (MLA): apareix en palmells o plantes, en mucoses o unions mucocutànies, o a sota de l’ungla.

4. Melanoma nodular: és el segons tipus més freqüent, i és més agressiu. Apareix normalment en el tors, cap o coll, al voltant dels 50-60 anys.

Capacitat per bronzejar-se

Cremades

Color dels ulls

Color del cabells

Color de la pell

Fototipus I

GENS

SEMPRE

BLAU

PÈL-ROIG

PIGADA

Fototipus II

POCA

DE VEGADES

BLAU/VERD

ROS

BLANCA A L’HIVERN

Fototipus III

BONA

POQUES VEGADES

MARRÓ/GRIS

CASTANY

MORENA A L’HIVERN

Fototipus IV

MOLT BONA

MAI

MARRÓ/NEGRE

NEGRE

MORENA RACIAL