El més nou en cosmètica antienvelliment

15 juny, 2018 per a Bellesa, General

Noves propietats de la glicerina, nous antioxidants (flavonoides o polifenols), consolidació dels millors actius antienvelliment (tretinoïna), combinació de substàncies per aconseguir més efectivitat i millor vehiculació dels actius gràcies a la nanotecnologia. Descobreix l’últim en el camp de la recerca cosmètica.

Retardar i prevenir l’envelliment de la pell és l’objectiu de la majoria de les fórmules cosmètiques. Segons ha explicat la doctora Elia Roó Rodríguez, del Servei de Dermatologia Estètica a l’Hospital Sud de Madrid i membre de l’Academia Española de Dermatología y Venereología (AEDV) , en la XXII Reunió del grup Espanyol de Dermatologia Cosmètica i Terapèutica organitzada a Granada, si ens fixem en la seva composició, tant si és un fotoprotector, una crema antienvelliment, un antioxidant tòpic o un sèrum, tots tenen un denominador comú: ser hidratant cutani.

I és que la hidratació i la integritat de la barrera epidèrmica són imprescindibles per mantenir una pell sana. Per això, en els cosmètics s’inclouen substàncies amb una funció oclusiva que impedeix la pèrdua d’aigua com la parafina o la dimeticona, o una funció humectant com la de la glicerina. Fins ara aquestes substàncies es consideraven vehicles que permetien la incorporació d’altres actius amb poder antienvelliment més alt. Actualment se sap que, a més, tenen una funció activa, ja que estimulen la síntesi de lípids de l’epidermis, i en el cas de la glicerina, modula els canals del calci (aquaporina 3), el que la converteix en un ingredient actiu a l’hora de mantenir el balanç d’aigua epidèrmica i millorar l’elasticitat i l’aparença de les arrugues fines provocades per la deshidratació.

Contra el fotoenvelliment

Segons ha manifestat la doctora Elia Roó durant la XXII Reunió del Grup Espanyol de Dermatologia Cosmètica i Terapèutica organitzada a Granada , la radiació ultraviolada malmet l’ADN cel·lular, oxida les proteines i degrada la matriu extracel·lular. Per prevenir i tractar el fotoenvelliment, prevenir els efectes aguts del sol i alguns tipus de càncers, els fotoprotectors tòpics incorporen als filtres físics i químics agents antioxidants, alguns de clàssics com les vitamines C i E , i altres més nous com els flavonoides i polifenols d’origen vegetal , com també reparadors de l’ADN  com les fotoliases, els oligonucleòtids de timidina , etc. Hi ha estudis científics que avalen el poder antioxidant de les vitamines A, B3, C i E , de manera que segons la doctora Roó, se’n recomana l’aplicació tòpica. De vegades l’inconvenient és que la concentració no és l’adequada o el producte no és estable.

Cosmètica natural

Tenint en compte tot això, els darrers anys ha adquirit un gran interès la recerca d’antioxidants d’origen vegetal que s’han incorporat a la majoria de les noves formulacions cosmètiques. Els flavonoides  són pigments naturals dels vegetals que protegeixen davant del dany produït per la radiació ultraviolada. L’organisme humà no pot produir-los i, per això, només es poden obtenir a través de l’alimentació o en forma de suplements. Hi ha més de cinc mil flavonoides com la silimarina  o la isoflavona de soja, i altres que s’obtenen d’extractes vegetals com el picnogenol, l’extracte de granda, l’extracte de te verd , etc. Altres actius d’origen vegetal com el resveratrol o els àcids hidroxicinàmics (àcid ferúlic i cafeic)  també han demostrat el seu efecte antioxidant. Per tant, hi ha moltes substàncies antioxidants d’origen vegetal que s’han incorporat als cosmètics tòpics, que han donat lloc als anomenats “cosmètics naturals”. No obstant això, en molts casos, la majoria dels estudis sobre la seva eficàcia han estat realitzats “in vitro”, i des del punt de vista científic no hi ha estudis clínics que n’avalin l’eficàcia.

Els de tota la vida

El millor actiu antienvelliment segueix sent l’àcid transretinoic o tretinoïna . També un altre retinoide, el tazarotè  en forma de gel o crema ha demostrat la seva eficàcia en la disminució de les arrugues i els canvis de pigmentació propis del fotoenvelliment. El seu inconvenient més important és que irriten la pell amb freqü.ncia i, sobretot, amb l’exposició al sol. Els seus derivats, com el retinol , són menys irritants però vint vegades menys eficaços. Un dels ingredients més investigats els últims anys és un antioxidant amb una potent activitat antiinflamatòria: la vitamina B3 o niacinamida , que ha demostrat ser eficaç en millorar la funció de barrera epidèrmica, reduir la pigmentació cutània i també millorar l’acne i la rosàcia.

Millor, combinats

Combinar substàncies, la majoria d’efecte antioxidant, per potenciar els seus efectes és la tendència dels últims anys. Es coneix que la combinació de vitamines C i E  n’augmenta l’eficàcia, respecte de quan s’usen per separat, i també si s’hi afegeix àcid ferúlic . Un estudi clínic mostra que la combinació de niacinamida, pèptids i retinil propionat  aconsegueix una eficàcia semblant a la tretinoïna al 2%, sense  l’inconvenient de la irritació.

La nanotecnologia: què és?

La investigació en nous vehicles que permetin una major penetració i estabilitat dels principis actius se centra actualment en la nanotecnologia, que utilitza nanopartícules en què  s’encapsulen els ingredients perquè s’alliberin d’una manera controlada. El mètode implica la manipulació d’estructures a escala molecular i pot canviar el comportament dels materials. A poc a poc s’ha començat a fer servir tant en la medicina com en la indústria dels cosmètics, i també en els discos d’ordinador en els quals potencia la capacitat d’emmagatzematge d’informació.