Demència senil: posar fre a l’oblit

25 juny, 2018 per a General, Gent gran

La demència senil és una malaltia degenerativa i crònica. Detectar els símptomes quan són incipients és la clau per alentir el seu desenvolupament.

Afecta principalment persones d’edat avançada, a partir dels 85 anys és una malaltia força habitual, però pot començar a manifestar-se molt abans, cap als 65 anys, de forma subtil. La demència senil és molt més que el deteriorament corporal propi de l’envelliment, i tampoc no és una malaltia específica. Es tracta més aviat d’un grup ampli i variat de símptomes que afecten la capacitat de pensar, percebre i aprendre de la persona que els pateix.

Sense memòria

La demència senil es caracteritza per la degeneració de les cèl·lules del cervell, el que dificulta el seu funcionament normal. Els primers símptomes que es manifesten són la pèrdua de memòria, problemes amb l’equilibri, desorientació i manca de coordinació física i aïllament social. A mida que avança la demència, els símptomes s’agreugen, es deterioren les habilitats cognitives i d’aprenentatge i, fins i tot, pot provocar episodis d’agressivitat per part del malalt. En l’etapa més aguda, el malalt té dificultat per caminar o desenvolupar sol les tasques diàries com vestir-se o menjar, anar al lavabo, etc. Aquesta incapacitat de tenir cura d’ell mateix fa necessària la presència contínua d’un cuidador. La demència senil també afecta, i força, la qualitat de vida de l’entorn familiar del malalt. Per això és molt important deixar-se assessorar per l’equip mèdic que atén al pacient i no dubtar en demanar ajuda, psicològica principalment, durant el transcurs de la malaltia.

Exercicis i medicaments

L’objectiu del tractament és retardar el màxim el desenvolupament de la malaltia i dels seus símptomes. La realització d’exercicis cognitius i el tractament farmacològic ajudaran al pacient a mantenir relativament el bon funcionament de les funcions cognitives el màxim de temps possible.

Diagnòstic

1. Símptomes d’alerta
La tendència a oblidar paraules comunes, confondre dates i llocs o patir canvis d’humor freqüents són els primers senyals d’alerta. Però no són determinants, i menys en persones grans.

2. Antecedents
L’historial mèdic familiar és l’altre indicador diagnòstic per confirmar els símptomes de la demència senil i per saber si existeix una tendència a patir aquesta malaltia.

3. Proves mèdiques
El diagnòstic definitiu el confirmen les proves mèdiques: els escàners cerebrals i un examen neurològic per comprovar els canvis físics en el cervell.