Higiene dental. Una estirada d’orelles

24 juny, 2015 per a General, Higiene dental

La constància és fonamental a l’hora de mantenir una boca sana i afavorir la vida útil de les nostres dents. Hi ha DUES normes: mantenir uns hàbits d’higiene diària i complir amb les visites rutinàries al dentista.

La raspallada: tot un art

La manera més directa de conservar la salut de les nostres dents és respectar la higiene diària per mitjà d’una raspallada correcta, cosa que no sempre és fàcil d’aconseguir:

a. Escull un raspall dental amb capçal tou, ja que les cerres toves entren més fàcilment en les cavitats i no irriten les genives. Si els filaments estan torts o desgastats, substitueix-lo. Els experts recomanen canviar el raspall cada 3-4 mesos.
b. Una quantitat de pasta equivalent a un centímetre és suficient.
c. Per netejar les superfícies externes, col·loca el raspall en un angle de 45 graus, a l’alçada de la unió de la geniva i la dent. Mou-lo suaument amb petits moviments circulars i laterals, i aplica una lleugera pressió perquè els filaments penetrin entre les dents.
d. Repeteix el procés en la cara interna. En les dents del davant, col·loca el raspall en posició vertical, amb moviments de dalt a baix posteriors.
e. Raspalla també la llengua durant aproximadament 30 segons.
f. Esbandeix completament el raspall, i escorre’l bé; deixa’l assecar a l’aire lliure i guarda’l en posició vertical, amb les cerres cap amunt. No el tapis ni el fiquis en recipients tancats.
g. En el cas que no et sigui possible raspallar-te les dents després de cada àpat, esbandeix-te la boca amb aigua: només amb aquest pas reduiràs els bacteris fins un 30%.
h. Per a una neteja més completa, s’ha d’utilitzar després de la raspallada fil o seda dental, que elimina la placa allà on no arriba el raspall.

Visita al dentista, la gran oblidada

Tothom hauria d’anar al dentista almenys un cop a l’any. Aquestes visites periòdiques inclouen la realització de neteges dentals i el manteniment rutinari, però a més permeten anticipar-se a qualsevol problema. Detectar els problemes quan són petits, evita haver de fer tractaments més complexos en un futur.

Pastes i dentifricis

Contribueixen a deixar-nos una sensació més gran de neteja. Es presenten en forma de pasta o gel més o menys líquids. Incorporen agents detergents, i gairebé tots inclouen saboritzants. Els últims anys, als components que ja són tradicionals, com el fluor, se n’han afegit d’altres: blanquejadors, amb acció antibacteriana, antiinflamatòria… Coneix-ne els components per escollir la pasta més adequada a les teves necessitats.

Fluor, el mineral estrella.
El fluor és essencial per a la protecció de les dents enfront de la càries, fonamentalment entre els nens. Segons la doctora De Mora, odontòloga infantil de la clínica dental De Mora de Sevilla i membre del Col·legi d’Odontòlegs d’aquella província, durant l’etapa de dentició infantil, aquest mineral s’adquireix a través de l’aigua de l’aixeta, el contingut del qual varia segons el lloc en el qual es viu. D’aquesta manera, el fluor s’incorpora a l’esmalt dental per mitjà de la circulació sanguínia. Els dentifricis amb fluor eliminen la placa bacteriana, administren fluor i creen l’hàbit d’una bona higiene bucodental. Els productes fluorats més utilitzats són el fluorur sòdic i el monofluorofosfat sòdic. En menors de 6 anys, les quantitats de fluorurs no han de superar les 500 ppm, pel risc de produir-se fluorosi (excés de fluor). Entre els 6 i els 12 anys no han de superar les 1.000 ppm.

Clorur d’estronci, nitrat de potassi.
Per a dents sensibles. Protegeixen la part inferior de la dentadura que està exposada, bloquejant connexions als nervis. El producte ha d’utilitzar-se almenys un mes per poder notar-ne els efectes terapèutics.

Peròxid d’hidrogen.
Agent emblanquidor. És un dels ingredients que s’utilitzen en tractaments emblanquidors duts a terme per l’odontòleg. Quan s’empra el peròxid en les pastes dentals es fa sempre en conjunt amb bicarbonat de sodi (que actua com un abrasiu lleu).

Anti tosca, pirofosfat de sodi.
Existeixen pastes per prevenir la formació de càlcul (anomenat “pedra”). L’ingredient actiu d’aquestes pastes dentals està basat en el mecanisme d’acció química de diversos pirofosfats i el citrat de zinc.

Amb agents d’acció antiinflamatòria i antibacteriana.
Com el triclosan. Ajuda a eliminar bacteris que provoquen problemes a les genives, però no elimina ni redueix la malaltia quan ja existeix.

Altres ingredients.
En les pastes dentals són comuns els agents saboritzants com ara els edulcorants artificials, la menta, l’herba sana  i altres sabors. També existeixen agents humectants que prevenen la pèrdua d’aigua.

I el raspall?

Segons Ana Aliaga, vocal de Dermofarmàcia del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, el disseny del raspall ha d’afavorir la raspallada de totes les superfícies dentals, a més de no lesionar-ne l’esmalt. Per això les cerres han de ser de material sintètic i de puntes arrodonides que ajudin a protegir l’esmalt i les genives. La duresa, densitat i angulació de les cerres condicionaran l’eficàcia del raspall. S’ha de tenir en compte que els raspalls infantils són més petits i tenen un disseny adequat per a cada edat. Els raspalls elèctrics poden ser útils en persones amb problemes d’habilitat: minusvàlids, gent gran i nens.

-Es recomana canviar el raspall cada tres mesos.
-L’extrem del raspall ha de ser estret i petit, a més a més de tenir moltes cerres.
-Opta més aviat per les cerres sintètiques enfront de les naturals, ja que aquestes últimes són més propenses a acumular bacteris.
-Les cerres han de ser primes i flexibles i cal que tinguin les puntes arrodonides.
-També tria un raspall suau o intermedi, ja que les cerres dures poden ratllar l’esmalt dental i malmetre les genives.
-El mànec del raspall ha de ser llarg i prim i, si és possible, una mica flexible.

Raspalls interproximals i seda dental

Fins fa alguns anys només s’utilitzava el raspall per a la higiene de la cavitat bucal. Avui dia, se sap que a més a més cal utilitzar el fil per completar-la correctament. La seda dental o els raspalls interproximals serveixen per eliminar les restes que queden entre les dents, allà on no arriba el raspall. La seda dental és simplement un fil de seda, en forma de cinta o cordonet, encerada o no, l’ús de la qual assegura la neteja de les cares laterals de les dents. S’ha d’utilitzar un cop al dia de la manera següent: s’enrotlla el fil en el dit del mig d’una mà i es manté estirat amb l’altra. A continuació s’introdueix el fil entre les dents en forma de C i es frega per eliminar restes de menjar. Els raspalls interproximals són especialment eficaços quan les dents estan molt separades, o en el cas de dur aparells d’ortodòncia. La neteja ha de fer-se de dins cap enfora, sense girar el raspall.

Col·lutoris o glopeigs

a. D’acció preventiva: encara que no serveixen per tractar la placa i malalties associades, sí que inhibeixen la formació de la placa, per la seva acció antibacteriana. Inclouen agents com l’hexetidina (gràcies a les seves propietats antifúngiques i antibacterianes s’utilitza molt com a antisèptic), clorur de cetilpiridí, olis essencials fenòlics i triclosan.
b. Abans de la raspallada: la seva funció és estovar la placa per afavorir la raspallada. Contenen tensioactius (detergents).
c. Per al tractament de la placa, gingivitis i càries: el principi actiu són les biguanides, sobretot el digluconat de clorhexidina (agent antisèptic d’ampli espectre i el més utilitzat en malalties de les genives i per remineralitzar les càries). Cal que s’usin 30 minuts després d’haver-se raspallat, ja que els dentifricis utilitzats poden anul·lar-ne l’efectivitat, perquè els seus principis actius és possible que quedin inactivats per compostos presents en els dentifricis.
d. Per al tractament de la hipersensibilitat: aquest tipus de col·lutoris solen contenir nitrat potàssic o clorur d’estronci.