Pedres al ronyò. La pedrera del futur

26 febrer, 2019 per a General, Salut

Segons experts en urologia, el canvi climàtic, el sedentarisme i l’abandonament de la dieta mediterrània augmentaran els casos de pedres al ronyó o litiasi al món, entre un 15 i un 20 per cent els pròxims anys.

Més de 4 milions d’espanyols (el 10% de la població) presenten actualment pedres al ronyó, un trastorn que promet incrementar-se fins arribar a un 15-20% arreu del món, per la intervenció d’una sèrie de factors externs que, segons els experts, propicien aquest augment: el canvi climàtic, el sedentarisme i l’abandonament de la dieta mediterrània. Així s’ha posat de manifest en el LXXIV Congrés Nacional de l’Asociación Española de Urología (AEU) organitzat en el Centre de Congressos de Fira de València, on els uròlegs han destacat la importància de tractar aquests pacients d’una manera multidisciplinària, en centres on s’ofereixin totes les possibles tècniques adaptades a cada cas concret i es realitzin estudis de prevenció mitjançant estudis metabòlics i anàlisis detallades de les pedres que formen aquests pacients.

Dieta i sexes: què tenen a veure

Els càlculs renals o litiasis continuen sent un dels principals motius de consulta a l’uròleg. No és d’estranyar tenint en compte que afecten aproximadament el 10% de la població, és a dir, més de 4 milions d’espanyols. “Encara que la formació de pedres té un origen multifactorial, la dieta i l’estil de vida són dos factors clau. Malgrat que no existeixen estudis epidemiològics concloents, sí que se sap que hi ha determinades zones en què són més freqüents, com és el cas de les Balears a l’Estat espanyol, i que el tipus d’alimentació i els hàbits de vida actuals estan incrementant el nombre de casos, que a més ja s’ha igualat entre homes i dones”, afirma el doctor Juan A. Galán Llopis, coordinador del Grup de litiasi de l’AEU. “Aquest acostament entre homes i dones”, continua, “s’explica per la progressiva incorporació de la dona a l’àmbit laboral i a l’adopció d’hàbits similars als de l’home”. Respecte a l’edat d’incidència, és freqüent en persones d’entre 30 i 40 anys i existeix un altre pic d’incidència entre els 50 i els 60 anys.

La calor com a agreujant

Segons afirma el doctor Galán Llopis, “últimament es parla, i ja s’ha realitzat algun estudi sobre això, que el canvi climàtic podria augmentar-ne els casos, ja que amb més calor, a causa de la sudoració, s’orina menys, i es corre el perill que les sals de l’orina s’acumulin al ronyó”.

La seva fàbrica: l’orina

La formació de pedres es deu fonamentalment a canvis en la composició de l’orina, ja sigui per excés de substàncies que poden cristal·litzar o per la disminució dels inhibidors d’aquesta cristal·lització. “Últimament”, explica el doctor Galán, “estan apareixent altres factors, que fins fa poc no consideràvem, presents en persones obeses que s’estan sotmetent a cirurgia bariàtrica per reduir el seu pes, i que després de la intervenció presenten diarrees i certes alteracions en l’absorció d’alguns nutrients, la qual cosa està incrementant els casos de litiasi en aquests pacients. A més, també estan els casos de dones postmenopàusiques, en les quals s’uneixen, d’una banda, la descalcificació pròpia de la menopausa i, d’una altra, la medicació que se’ls administra per a l’osteoporosi, suplements de calci i vitamina D, que també poden augmentar, en alguns casos, el risc de sofrir càlculs renals”. “Els factors genètics també hi influeixen, ja que s’ha vist que les persones amb antecedents familiars tenen una predisposició més alta a desenvolupar pedres. Tanmateix, la dieta i els hàbits de vida en són els factors més determinants, afirma l’expert.

El còlic nefrític

La major part dels casos de litiasi es diagnostiquen quan el pacient acudeix al servei d’urgències amb un quadre de còlic nefrític, que es manifesta amb:

  • un intens dolor punxant a la zona lumbar
  • necessitat d’orinar amb freqüència
  • coïssor
  • presència de sang a l’orina (hematúria).

En el 70% dels casos els càlculs s’expulsen de manera espontània a través de l’orina, però quan no succeeix així o es presenten complicacions, existeixen tècniques capaces de fragmentar els càlculs i facilitar la seva posterior expulsió.

a. Dels que necessiten tractament, en un 65-70% s’opta per la litotrícia extracorpòria per ones de xoc, que continua sent la tècnica d’elecció per al tractament d’aquesta patologia. Una intervenció de caràcter menys invasiu i més ben tolerada pel pacient, però després de la qual queden càlculs residuals aproximadament en un 30% dels malalts. “En aquests casos”, afegeix el doctor Galán, “és crucial dur a terme un estudi metabòlic per evitar els nous episodis”.
b. En un 20-25% es realitza una ureteroscòpia, que consisteix a introduir un tub molt fi a través de la uretra fins arribar al càlcul ureteral, que s’extreu o fragmenta mitjançant ones de xoc.
c. En un 10% s’intervé per cirurgia percutània, de mínima invasió.
d. En la resta, es practica cirurgia oberta, que és molt poc freqüent avui dia.
e. Els càlculs que són més complexos, en relació amb la seva mida, duresa o per existència d’anomalies en la via urinària, necessiten tractament amb cirurgia endoscòpica (cirurgia percutània renal o ureterorrenoscòpia). Aquestes tècniques consisteixen a introduir petits aparells de 3 a 8 mil·límetres de diàmetre a través de la mateixa via urinària fins arribar a la pedra. Un cop allà, s’aplica una font d’energia de manera directa sobre la pedra fins a fragmentar-la. En els últims anys s’han aconseguit avenços en el tractament amb la introducció del làser d’holmi, que permet la fragmentació directa del càlcul amb l’aplicació d’una fibra molt prima.

Les tècniques de diagnòstic per imatge, com la tomografia axial computada (TAC), permeten conèixer la composició de les pedres abans de decidir quin tractament és el més adequat.