Artritis psoriàsica de la pell a l’articulació

19 març, 2012 per a General, Salut

És molt comú que persones afectades per psoriasi acabin desenvolupant artritis psoriàsica, sobretot si entre les àrees afectades hi ha les ungles o el cuir cabellut. Per això els dermatòlegs són el primer esglaó per frenar el pas de la patologia cutània a l’articular.

Entre un 5 i un 30 per cent dels pacients amb psoriasi desenvolupant artritis psoriàsica. De fet, només un 15% dels artrítics presenten abans la lesió articular que la cutània. Aquesta comorbiditat és més freqüent en persones amb antecedents familiars, amb psoriasi en les ungles o que tenen grans superfícies afectades per plaques psoriàsiques. Així ho explica el doctor José Luis López Estebaranz, cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Fundació Alcorcón i coordinador del curs Avenços en el diagnòstic i tractament de l’artritis psoriàsica i les seves comorbiditats. Segons l’Agència Europea del Medicament (EMEA), entre un 6 i un 42% de les persones que tenen psoriasi pateix artritis psoriàsica, i és més habitual que aquesta aparegui entre els 30 i els 50 anys.

Una inflamació crónica

Tal com la defineix l’Associació de pacients i familiars afectats per psoriasi i artritis psoriàsica, Acció Psoriasi , l’artritis psoriàsica és una forma d’inflamació crònica de les articulacions dels dits de mans, peus, la columna lumbar i sacra, els canells i els genolls, i és molt més freqüent entre la població afectada per psoriasi. En alguns casos, si no es tracta pot produir danys irreversibles en les zones afectades. La patologia afecta aproximadament uns 80.000 espanyols. D’aquests pacients, al voltant del 20% desenvolupa una forma d’artritis molt discapacitant i un 47% tenen almenys una articulació deformada dos anys després de l’aparició de l’artritis.

Consell farmacèutic

1. A més d’afectar l’aspecte físic, l’aparició de l’artritis psoriàsica repercuteix també en la qualitat de vida dels pacients. Si la inflamació té lloc a la columna, provocarà dolor nocturn  i, per tant, que el pacient hagi d’aixecar-se a la matinada i vegi afectat el seu son diàriament

2.  A això se sumarà el dolor punxant en els talons i la rigidesa del cos  de més de 30 minuts cada matí, que els sigui difícil obrir i tancar les mans, i fins i tot agafar el raspall de dents.

3.  Aquests i més efectes provoquen que els pacients pateixin, en alguns casos, depressió o desànim , perquè se senten limitats, i que pateixin trastorns socials  per la seva incapacitat, com la pèrdua del treball, problemes de parella, aïllament social, etc. “La psoriasi per si sola fa que alguns pacients arribin a l’aïllament social i fins i tot a tenir fortes depressions. Si a això s’hi suma l’artritis psoriàsica, augmentarà el sentiment de discapacitat”, declara el doctor Miquel Ribera, dermatòleg de l’Hospital Universitari de Sabadell-Corporació Parc Taulí i vicepresident de l’AEDV (Academia Española de Dermatología y Venereología).

El paper del dermatòleg

Segons el doctor López Estebaranz, aquesta comorbiditat és més freqüent en pacients amb antecedents familiars d’artritis psoriàsica, els afectats de psoriasi a les ungles o en el cuir cabellut, els que tenen psoriasi pustulosa o els que tenen grans superfícies cutànies afectades. “No obstant això, de vegades no hi ha cap signe que doni la pista sobre que aquest pacient hagi de desenvolupar una artritis psoriàsica posterior”, recalca.

Per prevenir aquesta malaltia, els dermatòlegs són els que han d’estar especialment alerta, ja que les manifestacions articulars solen aparèixer de manera posterior a les cutànies, i són ells els que detectaran la patologia, remarca el doctor José Luis López Estebaranz. En aquest sentit, assegura que l’artritis psoriàsica pot aparèixer uns mesos o molts anys després que hagi debutat la psoriasi. “En menys d’un 20 per cent dels casos l’ordre d’aparició dels trastorns és l’invers”, subratlla. Amb independència d’aquest matís, aquest expert destaca la importància de la coordinació entre especialistes per a un correcte maneig dels malalts. El doctor López Estebaranz recorda, a més, que l’artritis psoriàsica és un tipus d’artritis que en la majoria dels casos té un factor reumatoide negatiu i apareix amb diferents formes de manifestació articular: “des d’una oligoartritis asimètrica, polimalformació simètrica, que és la més freqüent, fins a una manifestació axial o una espondilitis i en els casos més severs pot donar lloc a artritis mutilants”.

Dos en un: els fàrmacs biològics

Aquest expert explica que quan un pacient té psoriasis i artritis psoriàsica alhora canvia l’enfocament de tractament, ja que és necessari utilitzar fàrmacs que siguin eficaços en les manifestacions cutànies i articulars, unes  condicions que no tots reuneixen. En aquests casos, assegura, el tractament més indicat és el realitzat amb fàrmacs biològics, que han demostrat eficàcia i seguretat per tractar les dues malalties inflamatòries. “Avui dia, gràcies a la teràpia biològica, el tractament dels pacients amb psoriasi ha canviat d’una manera radical, ja que permet realitzar tractaments a llarg termini, que no es podien fer amb la teràpia clàssica, ja que tenien efectes secundaris. El tractament a llarg termini permet evitar la destrucció articular que produeix l’artritis psoriàsica i per això és molt important fer un diagnòstic precoç”, conclou el doctor.

No estàs sol: dos testimonis

Javier Garrido, vicepresident d’Acció Psoriasi, va ser diagnosticat d’aquesta malaltia autoimmunitària als 18 anys. “Es pot viure amb psoriasi”, assegura, encara que també reconeix que, “després de tant de temps, encara hi ha vegades en què la meva família i els meus amics han d’insistir perquè vagi a la platja amb màniga curta. I és que avui dia, els pacients amb psoriasi encara som discriminats per aquesta malaltia”, comenta. “La meitat dels afectats han abandonat la pràctica de l’esport per por a exhibir la seva pell i fins i tot alguns no poden accedir a determinades feines i se’ls prohibeix l’accés a recintes públics com piscines o gimnasos”. A  aquesta estigmatització se sumen les conseqüències de la mateixa malaltia: la picor, la inflamació, el sagnat, la sensació de cremor i la fatiga. “Per això és tan important afavorir un major coneixement de la malaltia entre la població i entre els mateixos afectats”, subratlla el  doctor López Estebaranz. “Només així, els pacients podrem passejar sense ser observats i la resta de ciutadans entendrà que la psoriasi és una malaltia no contagiosa de la qual no cal fugir”, assenyala Garrido. Entre molts testimonis que podem sentir en el documental de la campanya ‘En primer Pla’, engegada l’any 2010 per Acció Psoriasi, hi ha el de Celia Marín, voluntària d’aquesta associació de malalts i familiars a Múrcia: “Durant aquests 13 anys amb psoriasi, he patit dos brots d’artritis psoriàsica bastant greus i han estat els meus pitjors moments. Vaig haver de deixar d’assistir a classe perquè no podia conduir. No podia agafar apunts. Em vaig quedar que pràcticament no podia caminar ni moure les mans. Va ser molt dur haver de dependre en tot moment de la meva mare, per exemple, per dutxar-me, vestir-me… Qualsevol mínima activitat em suposava un gran esforç”.