Implant dental. Substituir les peces perdudes

13 setembre, 2012 per a General, Higiene dental

El manteniment d’una dentadura sana i completa és fonamental per al funcionament correcte del nostre organisme i per dur a terme una vida social satisfactòria. Això no obstant, qualsevol persona pot patir la pèrdua d’una peça dental i, en aquest cas, és necessària la seva substitució. Els implants dentals, a més de la seva discreció, supleixen les dents perdudes d’una manera còmoda i eficaç.

Què són els implants dentals?

Segons el Consell General de Col·legis Oficials d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya, un implant o fixació és una petita peça allargada amb forma de cargol (també pot ser cilíndrica)
d’un material biocompatible especial, generalment titani, que, instal·lat en els ossos maxil·lars, s’hi “fusiona” al cap d’unes quantes setmanes (el que es coneix com osteointegració). D’aquesta manera, els implants es comporten com arrels de dents absents que permeten oferir un ancoratge a pròtesis substitutives de la dent o de les dents que s’han perdut. La doctora Carolina Benalal, cirurgià dentista de la clínica SoloImplantes, explica: “Un cop que es perd una peça dental s’inicia una fase de regeneració de l’os de l’alvèol en què ha quedat el forat. Qualsevol termini per damunt d’aquest període -que sol tenir un límit de 6 mesos- posa en perill la solució implantària, ja que, així que es forma l’os i es mineralitza, si no té activitat, és a dir, si no té alguna cosa ficada a dins (com un implant) es comença a desmineralitzar i a reabsorbir-se”. Tot i que aquests casos no impliquen la impossibilitat de col·locar un implant, sí que fan més difícil i més car tot el procés que cal dur a terme.

Naturalesa del tractament

En general, encara que hi ha variacions, els passos més convencionals per col·locar un implant consisteixen en:

1. Estudi, avaluació i planificació: És necessari realitzar una anàlisi mèdica i odontològica prèvia de la situació de cada pacient. En aquesta fase s’avaluen la salut dental, la qualitat òssia del maxil·lar o de la mandíbula i els hàbits d’higiene duts a terme pel pacient. En el cas que el diagnòstic aconselli la implantació, es planificarà el programa de tractament i es farà la intervenció.

2. Col·locació quirúrgica de l’implant: Aquesta intervenció pot realitzar-se generalment a la consulta amb anestèsia local. Es talla la mucosa de la geniva i es llaura un llit en el qual s’introdueix l’implant (enroscat o a pressió). Així que està col·locat, se sutura la geniva, bé deixant els implants completament enterrats a sota (en aquest cas s’hauran de destapar al cap d’un temps mitjançant una altra petita incisió quirúrgica), bé deixant-los aflorar a l’exterior a través d’una obertura. En aquest cas es podrien connectar immediatament a la pròtesi. L’os madurarà al voltant de la nova arrel.

3.Cicatrització: L’implant ha d’integrar-se en l’organisme. La seva unió a l’os es produeix en la fase d’osteointegració, que dura de 3 a 6 mesos. Al llarg d’aquest temps, els implants estan sota la superfície de les genives i es van unint d’una manera gradual a l’os. Mentre dura aquesta fase, el pacient utilitzarà una pròtesi provisional i anirà fent revisions periòdiques.

4. Col·locació dels pilars per a la pròtesi: L’implant es descobreix per mitjà d’una breu incisió en la geniva, i s’hi col·loquen al damunt unes petites peces que serviran com a suport de les dents artificials.

5. Col·locació d’una corona de porcellana.

De vegades, quan l’os és insuficient, es pot utilitzar algun material de farciment o rebava òssia (os autòleg, del pacient mateix; os liofilitzat de boví; materials al·loplàstics mineralitzats, etc.), i procediments de fixació o osteosíntesi (com membranes polimèriques, malles metàl·liques, minicargols o minixinxetes).

Implants dentals per a nens

Algunes criatures poden arribar a notar rebuig social davant la pèrdua de peces dentals. En aquests casos, els pares han de plantejar-se l’ús d’implants com una de les opcions terapèutiques. Qualsevol persona pot ser candidata a un implant dental. Però quan es tracta de nens, la situació es complica més. Davant la pèrdua d’una peça dental en una criatura, s’han de pensar les alternatives terapèutiques amb més deteniment. Per què?: Encara que no hi ha gaires evidències en aquest sentit, es calcula que el creixement facial del nen continua, aproximadament, fins que arriba als 16-21 anys”, aclareix la doctora Carolina Benalal. Aquesta circumstància determina moltíssim la decisió d’escollir un tractament o un altre per solucionar la pèrdua d’una dent, per les possibles complicacions que poden aparèixer en els implants en els pacients més joves. L’ideal és esperar que la criatura assoleixi el seu creixement màxim per evitar atròfies en la zona de l’implant. Per tant, solament quan el nen completi el període de creixement ossi facial serà possible que rebi un implant d’una manera exitosa. Si la criatura encara no ha arribat a aquesta etapa de maduresa òssia necessària, l’implant col·locat podria patir modificacions.

Cura preventiva

És fonamental adquirir hàbits d’higiene oral adequats, ja que així es garantirà l’èxit de l’implant. El vostre cirurgià i el protesista us proporcionaran les instruccions precises perquè aprengueu a mantenir nets els vostres implants d’una manera permanent. A més a més, haureu d’anar-hi a fer-vos controls periòdics. És destacable el fet que l’hàbit tabàquic és molt perjudicial per a l’osteointegració dels implants, com també per a la prevenció de periimplantitis (infecció al voltant dels implants que pot degenerar en la seva pèrdua).

Pel que fa a les cures generals per mantenir una bona salut bucodental, algunes són:

a. Raspallada després de cada àpat: S’han de raspallar totes les peces dentals per la seva cara externa, des de la geniva i amb un moviment vertical escombrat, tant per a les dents inferiors com per a les superiors. En el cas de les inferiors, el moviment haurà de començar en el límit de la geniva i anar de baix a dalt, cap al límit lliure. No hem d’oblidar la cara interna de les dents. El temps de raspallada ha de ser, almenys, de tres minuts.

b. Canviar de raspall cada tres mesos i escollir un dentifrici adequat: Cal triar amb deteniment el tipus de raspall que s’adapti a les necessitats i característiques de les genives. Quant a la pasta de dents, consulteu l’especialista o el farmacèutic ja que en el mercat n’hi ha una gamma molt àmplia: per a genives sensibles, blanquejadores, amb fluor, per a nens…

c. Fil dental: S’utilitza per eliminar la placa bacteriana que queda entre les dents. El fil dental és molt útil per a les persones que duen pròtesis o implants i tenen espais als quals no hi pot arribar el raspall. A més, els bastonets dentals i els raspallets interdentals també eliminaran les restes d’aliments, al mateix temps que fan un massatge a les genives.

d. Visita periòdica al dentista: És molt important anar a la consulta del dentista cada sis mesos perquè us faci una revisió general. D’aquesta manera, l’especialista us podrà detectar a temps les possibles càries o fervos una neteja per eliminar la tosca que s’hagi acumulat a les dents.

La revolució nanotecnològica

La nanotecnologia és la ciència que s’aplica a nivell molecular i està relacionada amb la mida de les partícules (nanopartícules). Està començant a introduir-se en una gran varietat de productes i promet accelerar el desenvolupament de la vida humana. Segons un informe de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), es calcula que aquesta tècnica estarà present en un 15 per cent dels productes l’any 2015. Gràcies a aquesta tecnologia d’última generació, és possible atendre els pacients que abans no podien rebre tractaments d’implants. Clíniques Vital Dent, per exemple, aplica aquesta tecnologia innovadora per crear solucions més segures i personalitzades. La novetat que presenta aquest tractament és la incorporació, en la superfície microrugosa de l’implant, de nanocristalls de fosfat càlcic que augmenta l’osteointegració, la qual cosa aporta una estabilitat més gran, més casos tractats i una durada més curta del tractament. Aquesta reducció pot arribar a la meitat de temps, fet que suposa una millora extraordinària en la qualitat de vida del pacient.