El repte de guanyar la batalla a la tristesa

24 febrer, 2018 per a General, Prevenció, Psicologia, Salut

depressióLa depressió és una patologia ocasionada per factors genètics i ambientals que afecta un de cada deu adults, principalment dones.

En més d’una ocasió, qui no s’ha sentit trist, cansat, sol, abatut…? Són sentiments, estats d’ànim, que duren uns dies i que, generalment, es porten de la millor manera o es deixen de banda conversant amb un familiar o amic.

“Però si aquest malestar psicològic és excessiu i continuat, amb una durada de dos a quatre setmanes, i interfereix en el dia a dia, llavors podem dir que la persona està malalta i que té una depressió”, apunta el Dr. José Manuel Menchón, responsable del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Els símptomes

La manera de sentir i expressar la depressió és diferent en cada persona, si bé els símptomes bàsics són la tristesa i la pèrdua d’interès o capacitat d’obtenir plaer (anhedonia). El Dr. Menchón sosté que “hi ha unes característiques comunes i que, per regla general, les persones que pateixen depressió se senten tristes, baixes de moral, i no tenen la capacitat de poder gaudir de les coses. A més, solen tenir una baixa autoestima, amb pensaments molt negatius sobre elles mateixes, i sovint pensen en la pròpia mort. En alguns casos a les persones afectades els costa pensar, concentrar-se o tenen alteracions fisiològiques com insomni, pèrdua de gana o cansament, entre altres”.

Més dones que homes

Les estadístiques revelen que les depressions són més femenines que masculines. Entre un 10 i un 25 % de les dones ha passat per algun estat de depressió al llarg de la seva vida, mentre que els homes només s’hi veuen afectats entre un 7 i un 12 %.

Pel que fa a l’edat, si bé fa anys es considerava que afectava més a partir dels quaranta, des de fa unes dècades s’observa un increment de casos entre els joves. I quins efectes provoca la depressió sobre la vida quotidiana? El 90 % dels afectats experimenta un deteriorament moderat o sever en l’àmbit laboral, domèstic i en les seves relacions personals o socials.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l’any 2020 els trastorns depressius seran la segona causa de discapacitat a tot el món.

Què provoca una depressió

Les causes de la depressió no estan prou establertes. Hi influeixen factors genètics, però també ambientals. Una persona amb una determinada càrrega genètica és més vulnerable a desenvolupar depressions, encara que és més probable que les pateixi si té experiències desfavorables o estressants.

“Per exemple, el maltractament físic o psicològic continuat en la infància pot desencadenar depressions en l’edat adulta”, afegeix el Dr. Menchón.

A més del component genètic i els factors ambientals (situació estressant, pèrdua important…), altres factors que poden propiciar un quadre depressiu són: tenir malalties físiques, consumir tòxics (alcohol, drogues…), una personalitat pessimista i negativa, i canvis hormonals (parts, menopausa, abans de la menstruació…).

La prevenció

Prevenir una depressió no és fàcil. En el llibre Doctor, estoy deprimido, escrit per l’equip de treball sobre trastorns afectius de l’Hospital Universitari de Bellvitge, s’explica que només a un pacient amb diversos episodis previs se li pot administrar medicació per evitar recaigudes.

El que resulta molt difícil és prevenir una depressió en persones que no han tingut cap episodi, ja que no hi ha cap sistema útil que permeti preveure quins subjectes, fins al moment sans, patiran amb el temps un episodi depressiu.

Malgrat això, és possible portar un control sobre els possibles factors de risc per desenvolupar una depressió. Per aquest motiu, els psiquiatres aconsellen mantenir un estil de vida saludable, no abusar de l’alcohol (el 40 % de les persones que consumeixen alcohol de forma abusiva tenen una predisposició a tenir depressió), fer exercici físic, menjar de forma saludable, relacionar-se amb altres persones i intentar mantenir un cert optimisme i una actitud positiva de cara al dia a dia. Hi ha persones que, encara que practiquin un estil de vida saludable, tenen una predisposició a caure en depressions degut a factors neurobiològics. En aquests casos, és important que la persona no se senti culpable. Segons una guia elaborada per The Royal College of Psychiatrists, una manera d’ajudar la persona malalta és ser un bon oient, passar temps amb ella i intentar no donar consells tret que els sol·licitin.

XF recomana: El més important és assumir que la persona no és culpable d’estar deprimida.

Preguntes a plantejar-se

Davant la sospita de l’existència d’una depressió és important fer-se les següents preguntes y, segons les respostes, demana ajuda o consultar amb el metge de capçalera:
• Gaudeixes de la vida?
• Et resulta difícil prendre decisions?
• Et sents esgotat i mancat d’energia?
• En els últims temps, has rumiat més del normal?
• Tens poca gana o has perdut pes?
• Hi ha coses o activitats que t’interessin?
• Tens alguna dificultat de tipus sexual?
• Tens la impressió que la vida no té sentit?
• Tens alguna dificultat per dormir?
Font: Doctor, estoy deprimido. Dr. Julio Vallejo i altres.
Editorial La esfera de los libros