Drogues i psiquiatria. Dos camins units

22 juny, 2018 per a General, Salut

Dues de cada tres persones addictes a substàncies estupefaents pateixen, a més, alguna alteració psiquiàtrica. Malgrat que tenen vincles més que demostrats, la percepció social del risc de desenvolupar una malaltia psiquiàtrica que comporta el consum de drogues continua sent molt baixa. Una conducta que obre el camp al consum i ens posa en el camí de la dependència.

A més de causar dependència psicològica i física, neuropaties, malalties infeccioses, cirrosi, malalties respiratòries o cardiologies, el consum de drogues afavoreix l’aparició de trastorns psiquiàtrics. Segons els experts, entre aquests trastorns destaquen els afectius, com la depressió, i el trastorn bipolar, les psicosis i els relacionats amb l’esquizofrènia. Els especialistes coincideixen que la sensació de risc existent respecte al consum de tòxics segueix sent molt baixa, factor que unit a l’acceptació social d’altres drogues legals com l’alcohol, el tabac o els fàrmacs hipnosedants actua com a porta d’entrada al consum de tòxics.

Molt més perillós del que es pensa

Per al doctor Javier García Campayo, del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Miguel Servet i professor associat de Psiquiatria de la Universitat de Saragossa, “la percepció
social del risc de consumir drogues és molt baixa. No hi ha prou consciència de la capacitat que té el consum de drogues per provocar malalties psiquiàtriques i físiques. En el cas de l’alcohol, el consum es dóna en situacions socials i de celebració i està completament acceptat. Tanmateix, el consum de tòxics afavoreix l’aparició de les psicosis: per això, els trastorns relacionats amb l’esquizofrènia a l’Estat espanyol s’han incrementat d’una manera important i apareixen diversos anys abans de mitjana per l’abús de substàncies”.

Dades que parlen per si mateixes

  • El 83% dels consumidors de tòxics presenta un trastorn antisocial de la personalitat; un 60%, trastorn bipolar i el 47%, esquizofrènia.
  • El 55% dels pacients vistos en salut mental o en centres de deshabituació presenten patologia dual (aparició simultània de patologia psiquiàtrica i addictiva).
  • El 20% de la població general ha presentat en algun moment al llarg de la seva vida el consum d’alguna substància més algun trastorn psiquiàtric.

Patologia dual

De la mateixa manera que el consum de drogues suposa un factor desencadenant d’algunes malalties mentals, en un alt percentatge de casos la patologia psiquiàtrica i addictiva apareixen de manera simultània. De fet, dues de cada tres persones amb addicció a substàncies estupefaents sofreixen, a més, alguna malaltia psiquiàtrica. En aquest sentit el doctor García Campayo explica que “la patologia dual és l’associació d’un trastorn psiquiàtric i d’una toxicomania i pot ser una causa de l’altra o ser independents. La depressió o la psicosi associades són les malalties més freqüents”. El diagnòstic de la patologia dual és complicat, ja que ambdues simptomatologies interactuen entre elles i de vegades produeixen quadres clínics complexos difícils de diagnosticar. En general, en tots els casos és necessari combinar el tractament psiquiàtric amb el tractament de la toxicomania.

Addictes als hipnosedants

Malgrat que el consum de drogues més visible socialment és el de substàncies com l’haixix o la cocaïna, els experts alerten sobre el consum elevat de les “drogues legals”, entre les quals destaquen l’alcohol i els hipnosedants. Aquestes són, de fet, les addiccions més freqüents observades en els centres de salut. Es calcula que aproximadament un milió d’espanyols (2,5% de la població general) són consumidors diaris de fàrmacs ansiolítics o tranquil·litzants, i entre un 10 i un 20% ho fa d’una manera esporàdica. El seu consum, al contrari del que pot pensar-se, també té riscos potencials per a la salut. Segons el doctor José Ángel Arbesú Prieto, coordinador de Salut Mental de la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN), “la presa amb assiduïtat d’aquests fàrmacs dóna lloc a fenòmens de tolerància i dependència tant psicològica com física. En el primer cas l’adaptació de l’organisme a l’efecte de la droga genera una necessitat creixent de dosi per aconseguir-ne l’efecte. La dependència psicològica provoca un deteriorament del control sobre el consum de la substància tòxica, i la dependència física, l’aparició de símptomes d’abstinència en suspendre’n el consum, com el desig intens de consum, malestar general, agitació, taquicàrdia i dolors musculars”.

Prevenir des d’Atenció Primària

A pesar que els pacients drogodependents solen mostrar-se reacis a sol·licitar ajuda mèdica i, per tant, el seu abordatge és complicat i insuficient, el metge d’Atenció Primària constitueix la primera baula assistencial en la prevenció, la detecció precoç de les dependències, l’avaluació i la valoració de derivació a altres instàncies sociosanitàries. Segons el parer del doctor Arbesú Prieto, “el primer paper que ha d’exercir el metge d’Atenció Primària és prevenir les addiccions, aplicant iniciatives que modifiquin i millorin la qualitat de vida dels individus, per fomentar l’autocontrol individual i la resistència col·lectiva davant de l’oferta de drogues. La prevenció ha de dirigir-se fonamentalment a adolescents i joves indagant sobre les seves conductes de salut i pràctiques de risc”.

Cocaïna: “We are the champions”

Actualment, la cocaïna és la droga il·legal més consumida a l’Estat espanyol i a Europa, després del cànnabis, i constitueix la primera causa de mortalitat en relació amb drogues. Espanya és, al costat del Regne Unit, el país de la Unió Europea amb consum més alt de cocaïna. Es calcula que entre un 4% i un 6% dels adolescents espanyols d’entre 15 i 16 anys consumeix cocaïna d’una manera habitual, mentre que entre la població en general el consum arriba al 8% (la mitjana europea se situa entorn de l’1,2%). El 75% dels consumidors són homes.

Culpable de…
La cocaïna i els seus derivats com el crack produeixen sobre el sistema cardiovascular un efecte derivat de l’activació del sistema nerviós simpàtic, i les concentracions d’adrenalina poden incrementar-se fins cinc vegades per sobre dels nivells normals, fet que provoca diferents graus de taquicàrdia, vasoconstricció (estrenyiment d’un vas sanguini) i elevació de la pressió arterial, que fàcilment pot desencadenar en alguna de les patologies descrites anteriorment. El símptoma més comú en el pacient que consumeix cocaïna i va a un servei d’urgències és el dolor toràcic, encara que també són habituals altres símptomes com ara palpitacions, nàusees, dispnea o nerviosisme intens. Un altre grup de substàncies que s’associen amb freqüència al de cocaïna són les amfetamines, que també poden ser responsables de l’origen de cardiomiopaties. Tant la cocaïna com les amfetamines provoquen un increment de la freqüència cardíaca i de la tensió arterial que ja s’inicia al cap de deu minuts del seu consum.

Els infarts que provoca
En general, el consum de drogues s’associa amb toxicitat a diversos nivells: neurològic, cardiovascular, gastrointestinal, musculosquelètic, obstètric i neonatal. Concretament, el consum de cocaïna s’associa a patologia cardiovascular tant aguda com crònica, i pot desencadenar un infart agut de miocardi o isquèmia miocàrdica, però també al desenvolupament d’arteriosclerosi accelerada, hipertensió, miocarditis, miocardiopatia, arítmies, dissecció aòrtica i endocarditis. Segons la doctora Raquel Marzoa, membre de la SEC i cardiòloga de l’Hospital Universitari Juan Canalejo d’A Coruña, autora de la revisió de l’estudi Cocaïna i malaltia cardiovascular, “el consum de cocaïna incrementa el risc d’isquèmia miocàrdica i infart, entre altres patologies cardiovasculars, i provoca el 3% dels casos de mort sobtada a Espanya. El risc és fins 24 vegades superior en els primers 60 minuts després del consum, encara que l’afecció cardiovascular pot aparèixer fins uns quants dies posteriors al consum, ja que el risc s’incrementa fins i tot fins quatre dies després.” De fet, és la droga il·legal més freqüentment responsable de visites hospitalàries, i representa el 50% de les urgències relacionades amb el consum de drogues, i la que més mortalitat provoca. El tabac i l’abús d’alcohol tenen un efecte multiplicador sobre el risc cardiovascular. A més, aproximadament el 62% de les morts relacionades amb cocaïna estan associades a problemes cardiovasculars, mentre que el 14% es deuen a causes cerebrovasculars, com vessaments o aneurismes. Un 20% de les persones que acudeixen a urgències per un dolor toràcic han consumit cocaïna, encara que la majoria no ho reconeixen. D’aquests malalts, fins un 6% presenten infart de miocardi.

El tabac i l’alcohol sumen
Diversos estudis han demostrat que tant el tabaquisme com l’abús de l’alcohol tenen un efecte multiplicador sobre el risc cardiovascular. El consum de tabac és el factor de risc cardiovascular més freqüent que es desenvolupa en edats primerenques i el que origina més episodis de cardiopatia isquèmica en usuaris de cocaïna. Segons la doctora Marzoa, “es calcula que el 75% dels consumidors de cocaïna també consumeixen alcohol, i més del 80% són també fumadors”.